Molt d’anys Javi (-24)

Felicitats!
Hui un blogescritor de Cogudes ha fet els anys. Una edat cap-i-cua, com l’any en què va nàixer.
L’any no vos resultarà molt difícil d’endevinar amb les següents pistes. Aquell any no es van celebrar a Seúl uns Jocs Olímpics ni unes bombes atòmiques van caure sobre Palomares. Tanmateix va ser, o això diuen, l’any de l’eclosió del punk, l’any de l’eixida al món d’aquest xiquet, ara adult.

P.D Quasi 6 mesos després Habemus Post!!!
Confie que el altres artífexs, abans assidus, ara en standby, tornen a l’activitat bloguera. (Jo m’aplique com a penitència escriure altra vegada abans que s’acabe el mes).

Faunes

Un faune es troba fent una becaina en una tarda calorosa. Poc a poc va despertant. Badalla, se desempereix, juga i menja. De sobte, aparèixen unes ninfes i ell, amb curiositat, pretent apropar-se i acariciar-les. Les ninfes juguen amb el faune però en el moment on més atrevit està acaben fugint espantades. Ferit i contrariat, el faune encontra un foulard que una de les joves ninfes ha perdut. En la soletat, respira el seu perfum i apareix davant la seua imaginació la bella jove ama de l’objecte. Ell besa el foulard, el prem fort contra el seu pit i les imatges que evoca acaben convertides en l’objecte amb el que satisfà els seus desitjos.

“L’Après-midi d’un Faune”, inspirat en el poema de Stéphane Mallarmé titulat “La tarda d’un faune”, fou estrenat el 29 de maig de 1912 per Vaslav Nijinski, sobre una partitura de Claude Debussy amb escenografia de Léon Baskt.

Continue reading →

Però què collons!?

Des d’este mig dia duc una flipamenta al damunt que no se me’n va per molt que mire el següent video:

Continue reading →

Nova tendéncia

2009.10.18_purity_ringAquell que folla molt és admirat o denigrat, tot i que lo darrer serà sempre per enveja coxina. Qui em coneix sap que sempre he pensat que el sexe està completament sobrevalorat. La societat està regida per ficar-la dins (o que se la fiquen). La promiscuitat és algo que deguere existir fa milenis i que la societat va saber tapar, fins arribat el segle XXI. És algo brut, i tot el que provoca suor no mola gens. Així que va a passar de moda i a tots ens agrada anar a la moda, no és així?

Continue reading →

La monjeta conspiranòica

Baix aquest títol completament tendenciós hi ha el video que ha fet famosa a Teresa Forcades i Vila, una monja benedictina i doctora en Salut Pública. En aquest, fa una reflexió sobre la història de la grip A.

Continue reading →