De menys a més…
Soc cabut (neeens, figurativament). Fins ara no volia acceptar que estic perdut (per ara, per ara… ara que estic escrivint aquestes línies mentres estan explicant que explicitament s’està construint l’arbre de derivació i implicitament l’AST) en les pràctiques de Processadors del Llenguatge.
Demà em perdré a les d’Arquitectura de Computadors.
Anem millorant amb Fitxers i Bases de Dades, i amb la temuda Teoría d’Autòmats i Llenguatges Formals (osti, no hi ha altra opció).
Al menys estic content per què acave de rebre un SMS de /peseb’ocs/ dient que ja tenen el meu reproductor d’MP3. Ale… prompte gaudiré de l’oncle Howe Gelb a tot arreu!
Figurativament també ho ets!!
Et note nerviós, nen! saps? Ha arribat ixa epoca de l’any que la gent comença a atemorir-se per la propera ja arriba d’examens. Com a mostra un botó: anit se m’apunta un ciruelo al repàs en búsqueda del miracle en forma d’aprovat!!
Pero estate tranquil, home. Confia en tot el que saps i en que encara apendràs!
A 1: Ostres, si…
A 2: Ostres, siii…
A 3: Ostres, si?
Gràcies per la teva rapidessa comentant :-D.
Me’n torne al grup d’estudi…
P.S.: Crec que, de no estar treballant, t’agafaria per banda i t’incorporaria al grup d’estudi per a donar-mos ànims, cual entredador personal.
jajajaja…si ho pagueu bé…no m’ho pense dos voltes!!
T’enrecordes? Som estudiants!
Fem una cosa. Demà te’n vens amb pompons i un radio-cassette amb musiqueta simpaticona i et posem a prova…
pervertits!! ¬¬’
El meu suport a Manolo, jo també estic patint amb l’arquitectura dels computadors de la mare que la va…. en fins, que no t’estresses
Ah, si? Jeje, gràcies pels ànims però la veritat és que és realment difícil no estar estressat quan esperes acavar prompte, oi?
Clar que és difícil, i quan no esperes acabar prompte també ho és, ja ni recorde l’últim abril-maig-juny sense estrés… però i les xiketes a la bilioteca? i els descansos tombat damunt la gespa? Fins i tot els examens de juny tenen la seva part (no bona pero sí) menys röïna…
Ufff, he de reconèixer que jo si que recorde els darrers abrils sense estres; del maig, ja és un poc més difícil, no molt, però si un poc més. Diari de Patricia: “M’he tocat molt los mismos i ara es paga!”