Avuí he despertat sorprés. Sorprés pel dubte, com surgit del mateix buit, de cóm és la barbeta (barbilla, mentó) de les xiques. Asaltat pel terror, incapaç d’imaginar-me una barbeta femenina com cal, les imatges es disparaven exagerades per l’esforç de la meua imaginació (menguá per quatre manuelas) i imaginava dones, xiques desbarbillades o amb una barbeta desmesurada… un mentó de caball.
Quin és l’equilibri, el punt d’equilibri en el joc que juga la barbeta en la cara femenina? En homes la barbeta té una funció fonamental. És un element de masculinitat, és “la quijada animal”, “las fauces” per les quals les nenes suspiren. Ens masculinitza. Ademés la podem adornar amb pel com el lleó adorna per a “regosijo” de les lleones el seu caparro amb una espesa cabellera.
En definitiva, ens dona joc. És un dels primers coponents de la cara a fixar-s’hi. Quants poetes han cantat les meravelles i les proeses de la barbeta masculina! Tots maricons, per supots, però quants, que no son maricons, han lloat la barbeta femenina? Hi ha algun poema on aparega la barbeta?
Oh linda barbilla de mis amores,
pequeño artefacto delicioso i delicado
cuanto por él he pecado.
Ridícul, no? Però, quants poemes sobre els ulls, el nas, el coll, els llavis, la melena, el cul, eixos dos fruits gravitatoris que desafien la llei de la gravetat que son les mamelles (tetamen).
Després d’eixir al carrer i comprobar que sí que tenen barbeta, no he pogut arribar de desentranyar el misteri. Per més que ú es fixe, la barbeta femenina no aporta res de res. La seua sutilitat se m’escapa: “Teoria Sobre la Meua Insensibilitat Visual Femenina”. Anys i ayns miran tan sols els culs i les mamelles m’han encegat. És clar, dos protuverancies com les memelles i les anques desterren la barbeta al fons del pou fosc que es la marginalitat: Si tingueren un mugró ahí, otro gallo cantaría! Però no. Això sí, sóc capaç d’apreciar la sutilitat (subtilea en valencià corrrrrreeecte) de les caderes, dels peus (els peus?), les mans, les orelletes, la seua delicada fragancia, el meliquet, les celles (oh! quin joc donem les celles comparades amb la barbeta!). Però, i la barbeta? Quin misteri hi ha darrere de la barbeta femenina? No és misteriosa en sí mateixa? Quin profit li trauen? El macho alça la barbeta amb gest imperiós i elles meravillades aplaudisen.
Minuts més tard, interrogada una tipeta me diu que no hi ha cosa mes misteriosa en un home que els seus pits, per a què ens servisen? No tan sols són inutils (doncs no tinc que amamantar a ningú) sinó que són lletjos. Estic totalment d’acord, és la cosa més lletja del nostre cos, amen dels pels de nas que ens surten “cual lianas tarzaneras”.
On vull arribar? A cap lloc per supost.
Quan vaig llegir per primera vegada el text me vaig partir un rato llarg. Bestial! Però ara que el torne a llegir, vols dir que és per a tant o, millor dit, per a tant poc? Jo realment li trobe molt de joc, tant per a lo bo com per a lo roin:
- Recorde el cas d’una xicona que va ser companya meua que va dir a tothom que se va operar el mentó per una hostia que se va pegar en una moto. Tot és possible, però ve a ser com si jo diguera d’operar-me les orelletes perque me les he pillat amb una porta… Poc creïble!
- I per supost tambè recorde el cas de Maria De Medeiros. Oh linda gatita! Eixe mentonet petitonet que li fa eixa carassa de nena… com definir-ho…? Careta de nena tipus Manga???
O siga, donar joc… en dona, i molt! Però estic d’acord en que hi ha coses que donen molt més joc, nyiiieeeaaaaaa…!!!
De llarg, em sembla la millor coguda mental de tot el weblog!!
Valoració: 10 sobre 10!
Si és que el teu germà va escollir el nom perfecte pal blog!
Jo sóc maricon i sempre em fixo en les barbetes dels nois. M’ agraden quan se la cuiden tant, que es veu tan ben afaitada.
Xe, et passa igual que a mi amb les dones!
sóc el maricon d’abans. També m’agraden les perilles i les barbes ben cuidades, tot s’ha de dir. Un home amb una perilla i una barba ben polida i arreglada fa goig.
I pa mostra un botó: ahi teniu sinyo Mariano Rajoy!!
no m’agrada el Rajoy. No es atractiu.
no m’agrada el rajoy
Què impulsiu! Tranquil, en aquest blog tampoc ens agrada…
Diuen que perd oli. Com ho veieu?
Ja entren desconeguts i tot al blog. Quin exitaso!!
També diuen alguna cosa semblant de Rita (la cantaora), de Tom (cara de niño) Cruise, del José (viudo d’ejpañia) Ortega… La gent diu moltes coses.
Què com ho veig? Doncs si fora veritat (cosa que me la sua prou) seria prou trist que vivint en un lloc on tenim tanta llibertat estiguen lligats voluntariament a una vida d’enganys i que només duu a allargar la vinguda de la normalitat i del “no passa res” (Sí, ho veig molt fàcil).
Bé, quan vaig escriure este post, ara fa dos o tres anys, no vaig pensar mai que acabaria escrivint un maricón (no es que jo tinga res encontra) i que s´acabara parlant de Rajoy (açò es lo més increíble). Ara bé, que el senyor Rajoy perga oli cap dins de lo normal; lo que seria extrany i perillos seria que perguera semen… imagina que va al teu poble o ciutat a fer un mitín, bé, bueno, no seria massa agradable anar a vore com un tipo va perden semen, no es que el líquid en qüestió, i d´un altre tipo, me entusiasme massa… ademés, no seria massa agradable de vore. Imaginat la conversació entre dos tipos:
- Acave de vindre d´un mitín de ZP i el tio perd oli.
- Bah, això no es res. Jo vaig anar a vore al Rajoy i el tio perdia semen… mira tota la camisa tacá!
Es correcto. Ni el tio crema, tu!
Hola macos. Sóc el maricon. Us he donat vidilla al blog. M’alegro. M’agrada aquest blog i m’agrada poder parlar amb vosaltres i expressar-me lliurement. Se us veu gent molt maca. Tot i que em dic Josep, prefereixo que em digueu maricon (a mi m’agrada, no té cap connotació negativa per mi, al contrari); no passa res, ja suposo que sou gent tolerant. Us aportaré un punt de vista diferent aixi des de BCN. Ànims i visca el blog de cogudes mentals.
Josep, i dis-nos, qui al teu pareixer és el més guapo de tots els autors del blog? (no cal preguntar per la més guapa, que está clar qui és
)
Tots sou prou macos. Jo us hi veig.