Aquesta és l’Alis:

Alis

Hooola Alis!!!

Ai, si és que vaig passar moltes vergonyetes (tal com dic que ho soc ací i tal com ho desmunta la pròpia Alis amb el seu primer comentari en eixe article). No sé si m’ho vas notar però estava un poc cohibit, i això que érem dos tiarrons per a tu! Així que va ser una idea boníssima el quedar a una cerveseria:

Jo i l'Alis

Una mica més relaxat em vaig començar a fixar: “Javi, no m’havies dit que era… i no, no ho es bandido :-D”.

Com a bona amfitriona ens va preguntar si ens quedariem a sopar (ho vas dir per dir-ho? Javi i jo ens apuntem a tot, saps?) i, com podiem uns xics com nosaltres negar-mos? Im-pos-si-ble. Dit i fet, l’Alis va agarrar el seu cotxe i ens va portar a un bufet prou maco. Tinc que deixar constància que possiblement fora tant maco perque hi estic acostumat al típic bar Manolo de per ací (e lu que té). Molta varietat d’amanides i diferents tipus de pizzes, molt a l’estil de l’Alis, vegetariana ella. Uoh! Crec que és la primera vegetariana que conec! Quant de món que tinc, oi? Be, al menys tinc un blog xD.

Al eixir del bufet per anar a pel cotxe vam passar per davant d’un lloc de moda, on just davant va parar un autobús d’on va baixar un fum de gent amb el jersei o be a la cintura o be als muscles dels qui no vaig sentir ni una paraula en valencià. Tant de valencià, tant de valencià a València i cap el parla…

Al tornar cap on teniem el cotxe de Javi aparcat l’Alis ens va donar un poc de ruta turística per València. Ostres, crec que em faltava la boina (amb tots els respectes) enrroscada al cap. Em vaig quedar bocabadat amb l’arquitectura i el bon ús i gust en l’il·luminació. Em ve a la memòria la meva cara pegada al cristall del cotxe amb la boca oberta: “Oye, que bonito todo, ¿no?”.

Abans d’acomiadar-mos l’Alis ens va regalar dos caracoles que el Javi li havia encomanat. Què tenien d’especial, em vaig preguntar. Al sospesar-les ho vaig notar. Diguem que al dia següent me la vaig menjar per desdejunar i al dinar encara no tenia gens de gana. Ostres, no li vaig fer foto! Ostres, no ens vam fer cap trucada perduda per a avisar que ens estavem pampant aquella cosa! :-P

No sé si t’ho mereixies pero quan tornavem cap a casa vam estar a punt de fer cap a València altre cop. El fet és que Javi no volia tornar per l’autovia i fer cap a System-pool (per raons ara més que obvies) així que vam ixir per Nules, no sense fer-mos la pixa un lio i tornar cap a València (500 metres, com a molt, ehhh!!!). Vam arribar sans i estalvis a casa, tard, però vam arribar. Em sap mal perque jo tindria que haver estat acabant la carrosa per a la desfilada de les festes de Vila-real, però l’ocasió ho mereixia: Tenia que conèixer a Alis!

Per cert, als quatre bojos que segueixen aquest blog, vos sona la cerveseria? Sí, és la mateixa que vam anar a agafar to el dia en que el tio Howe va passar per València:

La cerveseria

PS: Com se diuen tant la cerveseria com el bufet? Curiós que soc, així com d’oblidadís…