He encontrat açò, que em permet continuar amb els comentaris de l’article d’Alis:
Ya que se trata de elegir, procura elegir siempre aquellas opciones que permiten luego mayor número de otras opciones posibles, no las que te dejan cara a la pared. Elige lo que te abre: a los otros, a nuevas experiencias, a diversas alegrías. Evita lo que te encierra y lo que te entierra. Por lo demás, ¡suerte!
FERNANDO SAVATER
Ética para Amador
Sí? Creieu que el que realment tenim o, ens queda, és la possibilitat d’elegir, el poder d’elegir? Obviament hi ha coses que son o no son factibles. Però no es tracta de fer factible una cosa que saps que no ho serà mai, i tampoc es tracta d’elegir entre una opció factible i una altra que no ho és. Es tracta d’elegir, com diu el propi Fernando, d’entre les que t’obren nous camins i no d’entre les que te’ls tanquen.
Alis té raó, hi ha ocasions en que arribar abans no implica tindre un punt de sortida amb més possibilitats (opcions d’elegir). És a dir, me cague en la gent que creu en el destí i totes aquestes imbecil·litats. La vida ve com ve i no se pot canviar, no se pot canviar el que ja ha passat (collons, vaja tautologia m’ha eixit). De què serveix penedir-se? De res, només et tanca:
- Si el que ha passat ha estat conseqüència d’una elecció doncs, al menys, hauràs après.
- Si no, de què serveix penedir-se? Passa fulla i si fa falta passa’n més d’una. Torna a obrir el ventall…
Què? Què vull dir amb tot açò? Doncs res en especial. Tan sols son cogudes mentals pre-exàmens i pre-moltes-altres-coses.
PS: He afegit la categoria “Cogudes Mentals” (per fí) per als articles que tan sols l’autor sap (o així ho creu) el que està dient…
by josevi
23 ago 2005 at 19:49
en veritat el que fa infeliz ha molta gent (encara que parega un contrasentit) es l´oportunitat de elegir. La desició de elegir entre varies coses, entre varios camins. Açò crea un dubte existencial, ¿s´ha elegit bé el camí? ¿o s´ha elegit malament? Aquest dubte crea una incertidumbre, una sombra en l´esperit, en l´ánim de la persona. Un exemple curios es el de quan vas de compres. Veus dos camises que te fan el pes, que te molen, de un disseny xapiruli, pero has de triarne una, per cualsevol motiu:per diners per exemple. Agarres una i l´altra la dises. Poc després de havertela comprat o havertela provat et preguntes disgutat si l´altra camisa no t´haguera quedat millor. No es que la que t´has comprat et pare mal o descubrisques fallos estétics(la pesadilla de les dones) simplemente la incertidumbre s´intala en tu com una pedreta molesta en les espardenyes. “¿Com m´haguera quedat l´altra? ¿No faría més bona fila?”
no es una parida meua(encara que ho semble), es un raonament de Sartre: el dubte existencial de eligir en la vida. ¿On estaría jo si haguera fet açò o una altra cosa? ¿Que haguera sigut de la meua vida si no haguera estudiat informatica? ¿Quines coses plenaríen el meu cap entonces? ¿Sería una altra persona diferent? ¿Com m´aniría, be o mal? Son preguntes que tots ens em fet alguna vedaga.
by Manolo
23 ago 2005 at 20:12
Savater parla d’una elecció que se fa abans de la que es refereix Sartre. Savater no parla sobre la por que molta gent té al fet d’elegir pels possibles dubtes i conseqüències. Et diu que el primer que tens que fer per a no caure en problemes, en depresions, és trobar i renegar d’aquelles opcions que saps que et faran mal. I quasi et contesta al teu dubte amb la seva darrera frase:
És a dir, que una vegada t’has desfet d’allò que saps que et farà mal, ja tens la meitat del camí fet… no creus?
by josevi
23 ago 2005 at 20:31
el comentari que he fet no vol refutar lo dit per Sabater, no te fagues la pixa un lio (o ja la tens feta un lio? :-P)
La elecció de les dos camises son dos eleccións gratificans, satisfactories. Que reporten felicitat, no? La elecció de estudiar en el teu cas informática es una bona elecció, es un camí que “te abre”. Les teues possibitats son ara majors: de treball bo, de vida social, etc. Això no vol dir que tu no senques(?) el dubte existencial de haver elegit bé o no, inclús anante bé en la vida.
Sabater me cau bé, t´has fijat que está garxo! Ja! Doble coincidencia: Quim te tics als ulls i Savater está garxo! Buena vista social club!
by Manolo
23 ago 2005 at 22:36
Clar que no li lleve importància al dubte existencial d’haver elegit be. Ostres, però vols dir que és per a tant? Voras, jo no soc massa inconformista: si em va be la vida, per a què complicar-te?
No se si estic expressant be el que vull dir. M’acabe de fer una Stella Artois :-D… En el cas de que te vaja be la vida, però tingues eixa espineta clavada dins el cervell, eixa sensació de tot i (creure) tindre-ho tot, no sentir-te complet, realment no et va be la vida. Llavors sí que li veig el sentit al fet de remenejar, més si cap, cervell i budells.
Ostres, tu sí que mereixes estar dins la Buena Vista (o olfacte, neeen) Social Club! Com és possible que hages trobat eixa curiosa coincidència? Saps? M’he alegrat molt de que la trobares :-D.
by ozeluí
25 ago 2005 at 02:00
Dubtar es una gran putada.
Més detalls, un altre dia, que es molt tard i vull dormir xD
Per cert, si algu vol veure a cansado i faemino el dia 11 a València, que parle ara o que calle quan s’hagen acabat les entrades :D
by Manolo
25 ago 2005 at 02:21
Jo vull més detalls! :-D
Faemino y Cansado… Dia 11? Doncs va a ser que no…
by javi
25 ago 2005 at 17:23
Xe, que filosofics esteu…m’he perdut a la tercera replica…no obstant això em pregunte, hi dubte a pensar en:
- Tenen el pobres mes dubtes existencials que no els rics? Tindre menys recursos que els rics, i per tant menys opció de triar un camí o altre els fa ser mes feliços? o és ben bé al contrari? Que en penseu ?…Clar que també un ric poguera haver-se comprat les dos camisetes i au!! ….hmmm, no em queda massa clar si uns tristos raonaments logics podran aclarar o no aquest punt sobre la felicitat. De totes maneres, Grouxo ja entreveia si no una reposta, sí almenys un consol, un consell o una intenció.
En qualsevol circumtància….”És mejor ser rico!”
Vist lo vist, no deu anar massa desencaminat…
by Manolo
25 ago 2005 at 17:37
Ufff… comence a pensar que per a aquestes coses necesite una cervesa al cos!
Segons Savater (crec deduir que) la propensió a l’infelicitat no depen directament de l’estatus social. Mentres les teves decicions (entenem d’una vegada decicions per eleccions transcendentals, no?) no et tanquen… per lo demés… sort!
I… salute!
by josevi
25 ago 2005 at 18:33
es difícil fer un comentari serios(en el meu cas sempre) de un extracte de un llibre. Em pareix positiu el que diu, pero realment no sé exactament de que esta parlant. Deuría de llegir el llibre. Em pense, segur, que está parlant de pesaments, de estats de ámin o de actituts, i no de desicions materials o metafísiques. La reposta més fácil i que et donaría hasta ta mare es: elegís el que et fa feliç. No hi ha més.
Vale un exemple. En Ana karenina Kitty te dos pretendients seriosos: Levin i Wronsky. Els dos son rics pero Wronsky es més atractiu en el aspecte de que pareix que te un futur més prometedor en les altes esferes aristocrátiques; ademés es simpátic, es mou bé en les gran fetes i es molt conegut i volgut. Pero Wronsky no está realment enamorat de Kitty. Levin al contrari es algo antipatic i viu en el camp, cosa que no es massa atractiva per a una jove que no vol només que anar a grans balls i coneixer gent important de la Cort. pero Levin está realment enamorat de Kitty. Kitty rebutja a Levin i eixa mateixa nit que el rebutja veu com Wronsky s´enamora perdudament de Ana.
Kitty cau en un pou de tristor. Pero la tristor que sent Kitty no es saber que Wronsky no la vol. Tampoc es l´humillació de haberse vist rebutjada en una festa. La rábia i la tristor que sent es saber que ha elegit malament el pretendient, saber que Levin realment estava enamorat de ella i ella per vanitat, encegada per les llums (i per sa mare) el rebutja. Es sent estúpida i despreciable. ¿Qué pensará Levin d´ella? ¿Com le pogut rebutjar? pensa.
Finalment es la elecció el que fa infeliç. Es un exemple més profund que el de les camisetes. Pero la felicitat o la infelicitat no depenen de una formula. No depenen de elegir o obrir coses que t´obriguen a més coses. Son molts els factors que intervenen.
Quina menjá de coco. La proxima vegá escriu un parida, com jo collons.
I no, el meu germá no esta así al ciber… ja ta contat lo del gelat de kiwi? que vol ficar les 46 versions al xano-xano! Está força divertit!
by Manolo
25 ago 2005 at 18:44
Kitty va elegir el que en un principi la feia més feliç, no? Li va eixir el tir per la culata, sí… És a dir:
:-P
Ei nen, al cap i a la fi aquest blog s’anomena Cogudes Mentals, no? No em puc queixar del joc que estic traent a aquest article!
Val, la pròxima, una trufà!
I per cert, com a molt un article nen… Vaja tela els llibres per a xiquets! Com se li pot treure tant de suc a un relat de no arriba a deu línies!?
by josevi
25 ago 2005 at 18:59
pero savater no diu que agarres la elecció que et fa feliç sino la que t´obri més portes. La porta que obrí més portes en este cas es Wronsky i no Levin. La elecció de la porta que t´obrí més portes no sempre es la millor elecció. Ise es el perill com he dit antes de creure en formules de felicitat. No haurás posat ise párrafo com una fórmula. Les formules son façils de desmontar.
Por lo demás suerte :-P
by Manolo
25 ago 2005 at 22:25
Jo entenc que Savater diu:
És com si no dubtara en cap moment de la capacitat de masoquisme que té la gent. Et diu (i això és el que vaig entendre la primera vegada que ho vaig llegir) que davant d’un dubte no agarres la idea romàntica (masoca) i que faces el favor d’agarrar la que saps que no te farà mal.
PS: Javi, penja ací algun text en valencià (català) d’aquestos que tens que preparar que de seguida et serà comentat!
by Manolo
23 ago 2005 at 23:48
Per cert, Alis diu que Agost ja està ací. Que sent no comentar però és que no té Internet a prop.
by josevi
29 ago 2005 at 20:04
prrrffff…açò es vore qui diu la última.
El que volía comentar desde el principi(el primer comentari) no te res a vore amb el que diu Savater. Está més relacionat amb el títol: elegir. La majoria de gent creu que la gent que te posibilitats de elegir es més feliç que la que no te posibilitats de elegir. Açò es fals. Es una idea generaliçada que volía desmitificar. Pero tampoc estic dient que la gent que no pot elegir es més feliç que la que si pot elegir.
La gent que no pot elegir no te esta responsabilitat, este pes de elegir. Está sería una de les raons…
Lo que diu Savater es molt fácil de dir molt dificil de fer. Pero molt bé, has encertat la paraula: romanticisme. Per que es justament el que venía pensant: la elecció la racional i la irracional, la pasional i la cerebral. No cal dir que “elegir la puerta que abre otras puertas” es una elecció cerebral (o material).
Pendre desicions cerebrals davant de certes coses es prou dificil, no creus? (No som molt racionals)
Les decisions materials(cerebrals) no et poden crear un… com es diu en valencia…cargo de conciencia?
Davant l´amor prens decicions cerebrals o pasionals?
Ps: No es una discusió dialectica de a vore qui guanya Manolo. No te perque ferte pupa. No pose en dubte el que tu dius, sino un poc el que diu Savater.
Ps: son tope divertits els contes isos en valencia!! A vore quan els fica el meu germà!
by Manolo
29 ago 2005 at 21:01
El problema de aquest mitjà de comunicació és que sovint no transmet el to en que se fan les declaracions. Ja me va passar amb Jose Luis…
Tan sols volia algo de moviment a la plana, que és estiu i pareix que es note :-D.
by josevi
29 ago 2005 at 21:07
neeeeeeeen!
que paaassaaa!
ja estas angustiat?
pa l´angustia dels examens lo millor son unes chimays!
by josevi
29 ago 2005 at 21:13
nen? tas ahí…
has llegit la carta i ta atabalat
per això no la enviat…i que llarga la condená!
by Manolo
29 ago 2005 at 21:29
Estic ací! Estava sopant!
Angustiat? Ara voràs l’article que he escrit a la UJI… L’edite i el penje en un ratet.