Tu i jo haurem de anar a fer-li una visita a ella.

ja quasi li parle; és com un animal de companyia que al final arribes a apreciar-lo

Apreci? A la universitat? Mai, aixó mai! Gasolina, molta gasolina.

Sempre passa el mateix; la gent ve a la biblioteca a deixar els apunts damunt la taula durant hores mentres xarren, se fan cafès i discuteixen per qui ho té pitjor ara en setembre.

Aixó no ho entendré mai. Potser tinc massa faena com per a sentarme a autocompadirme. O potser tinc massa pocs amics. Potser les dues coses. Potser cap. O potser es que jo sempre ho tinc pitjor en septembre.

Estudiant un poc entre línia i línia, pegant-li voltes al cap i cagant-me en tot ja se m’han fet les 17:30. Necesite desconectar d’aquest ambient. Necesite la meua xicoteta ració d’esperança. Necesite un petit “xute” fins que siguen les 19:30 i puga vore la que tot m’ho dona.

Si no vas a estudiar, aprofita el temps. I si no, tindrás que quedar amb mí per a estudiar, i si queden, saps que te faré estudiar, per les bones o per les males xD

Podria donarte anims, pero no en tinc cap ni jo mateix. Al menys els he tret un movil de 299 € als de Amena. Menys dona una pedra. O la uji. O la vida.