Agost és un mes per a aprendre. En part acadèmicament si no ho vam fer a maig, els últims 7 agosts he aprés la tira, encara que no sempre ha servit de gran cosa per a setembre (ja sé que sempre acabe parlant d’exàmens, però qué voleu, ningú pot escapar-se de les 4 As dels estudiants d’enginyeria: Ancians Asquejats Ansiosos per Acabar, no té ni puta gràcia però és una gran veritat).

Aquest agost l’estic passant a un hotel amb bona vista, té un jardí enorme ben xulo i es veu part de la ciutat. Altra cosa que he aprés és que la gent s’estima ben poc sa casa: quantes finestres puc vore des d’ací? Unes cent? Cent cinquanta? No n’he vist més de deu amb la persiana pujada en tot el mes. Conclusió? Que si es poden permetre passar l’agost fora de casa potser també podrien permetre’s instal.lar un sistema domòtic a casa que puge i baixe persianes i engegue i apague llums quan calga, no? Li veig futur al meu projecte…

També he aprés aquest mes que es pot passar sense internet, sense tele, sense llibres ni periòdics, sense canviar-te de roba durant més de vint-i-quatre hores, sense remullar-te a la platja o a la piscina els dies de més calor, sense vore els amics en molts dies… Sense qué penseu que no es pot passar? Només trobe dos coses imprescindibles: salut (evidentment) i pensar (o enganyar-se pensant) que demà serà un dia millor.