Ahir per la vesprà vaig estar parlant-li d’elles a Paco (primer adult del repàs!!!). Saps quantes són, Paco, les magnituds fonamentals de la Física? Són set, es diuen… les 7 magnifíques! Paco, obria tot el que podia el ulls (després de 10 hores a Noken…). Les recordeu vosaltres, oh visitadors de xano-xano? El meu esperit didactic està hui ben despert:
| Magnituds Fonamentals | Unitat del S.I. | Símbol de la unitat |
|---|---|---|
| 1. Longitud | metres | m |
| 2. Masa | kilogram | Kg |
| 3. Temps | segon | s |
| 4. Temperatura | Kelvin | K |
| 5. Intensistat electrica | Amper | A |
| 6. Intensitat de la llum | Candela | cd |
| 7. Quantitat de substància | mol | mol |
Si es mira un poc la taula, s’arriba a pensar que la Física dels Físics està ben lluny de la vida quotidiana: Estes son les magnituds fonamentals? Sí? De veres? Vinga ja! Qui parla de candeles o de mols a l’hora del café? No les havia sentit nomenar mai! O d’ampers mentre es pren una cervesa? Quasi ningú…
Però les altres quatre magnituds sí solen ser tema de conversa, i encara diria més, tema important de conversa: “Ai, haig d’aprimar-me tres kilos per a la boda del mes que ve” o la tan sentida als ascensors “pareix que hui farà calor!” o allò de que “el tamany no importa” però… si s’anuncien a les TVs aparells per tal d’allagar-lo! Em pixe amb l’anunci de la xica, que des de dins del cotxe, diu: “Mi novio no estaba contento con sus 13 cm (0.13m), usó xxx y ahora está muy satistfecho con sus 17 cm (0.17m) de pene”: 4 centímetres (0.04 m) són suficients per a recuperar la masculinitat i satisfació de l’home!! I no sabem si ja la de la dona…
Tal volta la magnitud més enigmàtica i atractiva siga el temps. I heu probat mai a definir el temps? Com vas a fer-ho si és magnitud fonamental, capçana? Una definició vàlida per tal d’eixir de l’entrebanc ens la dóna Joan Fuster:
Mentres dormiu us creix la barba: això es el temps!
El temps -qui osaria dir el contrari!- està arrelat amb força a les nostres vides: Duus l’hora al canell, l’hora també està present a l’escriptori del ordinador, a la pantalla del mòbil, dins el cotxe… Comences el dia amb el despertador, de reull corrent mires el rellotge de la cuina mentres surts disparat al cotxe, mentre vas cap al treball/universitat no deixes de mirar el rellotge del cotxe, has d’arribar a hora a fitxar al treball, si no ho fas et pot trobar al mateix gerent aguardant amb hora de pocs amics… uf uf… quin estres, tat? Pero de tot això no en té la culpa el temps; no, no és ell el culpable.
Rellotges, ordinadors, mòbils… però, si fa quatre dies com aquell que diu que tot açò no existia!! I els nostres pares visqueren part de la seua joventut sense televisió o clavegueram al poble! De veres? I tant! I els nostres avis? Vegeren apareixer la ràdio, la llum elèctrica, els primers cotxes… I és que, tu saps si n’han passat d’anys? Tu saps com vivien fa cent anys?! El món ha canviat molt des de aquells dies…
Però tingueren els nostres avis, quan no eren més que xiquets que juaven al tros amb el seus avis, la mateixa sensació que tenim nosaltres ara? Es a dir, la sensació del pas del temps ha estat sempre la mateixa per a qualsevol generació de la humanitat en mirar un parell de generacions enrerra? Veiem antiga la vida del començament del segle XX (época de modernismes i vanguardies si més no!!), i ningú l’anhela. Mira’ls tu, com vivien aquella gent – en pensem. Resulta xocant, ens fa gràcia. Però ocorria el mateix amb la gent del segle XIX en mirar la vida de la gent en el segle XVIII? Quina diferencia trobem nosaltres hui en dia entre la vida de la gent al segle XI i del XII? Cap ninguna! Però, n’era aquella gent conscient dels canvis? Vivien igual? O es sentien molt diferents? D’altra manera: la percepció de la velocitat del canvi en la forma de vida s’ha mantés constant al llarg del segles?
D’altra banda estan els anhels: anhelava la gent en l’edat mitjana l’època de l’imperi Romà? Era aquell mirar enrerra un anhel de millors temps passats? Anhelem hui en dia el passat? Quins segles hauran anhelat quins altres segles? La gent del Renaixement, els segles d’abans Jesucrist? El segle XVIII europeu haurà anhelat algun segle passat? S’anhelaren al finals del XIX a Espanya els segles XVI i XVII? Anhelem ara algun segle en concret? Ens agradaria viure al romantic segle XIX o al il·luminat segle XVIII? Segurament a cap dels dos si hem de cagar en un forat.
Quant de temps, segles, passaren desde Newton, Euler, Gauss, Maxwell i Einstein entre altres consitutieren les bases de la física que estudiavem a l’institut? 400 anys, si fa no fa? Caramb! Quina pila d’anys! En quina mesura l’acumulació tots aquest coneiximents previs establerts tenen relació directa amb la velocitat de canvi de vida, de la vida quotidiana de les persones? Ha estat el segle XX segle d’una fins ara inpensable eclosió de disciplines, de novíssimes disciplines i d’explosió exhuberant d’altres. Llevat de les matemàtiques i la Física, que si fa no fa, les seus bases han estat ben asentades des de fa uns quants segles: si més no, aquelles que hom estudia o li fan estudiar. Ara pots anar a Amèrica en unes poques hores, i no surtir als llibres d’Historia; pots canviar el teu cor malalt per un altre de sa, sense haver de témer la foguera, o parlar amb la teua parella distant 14 km o més sense haver de traure el cap de baix el llençol del llit…
…I es que, són tan agraïdes les 7 magníques!!!
by ozeluí
21 set 2005 at 20:45
Només puc dur una cosa, respecte al temps, no amb les meves paraules sino amb les del Notario de Buenafuente:
“Yo estoy aquí para certificar que el tiempo pasa inexorablemente.”
by josevi
22 set 2005 at 15:41
Desde luego lo teu es el mateix cas de Agustín: la pedagogia, la física didáctica. M´alegre que al final decidisques trauret les oposicions. Una cosa que de lluny es veia que t´agradava més que tindre que soportar un treball de oficina enclaustra.
Per altra banda Milan Kundera te te que dir una cosa respecte a les teus preguntes i la “sensació del pas del temps” dins d´una evolució historica-social.
Quina idea tenien els nostres avis del que vindría més tart, o siga ara? Interesant pregunta. Quina idea, quina perpectiva de futur es feen fa un segle o dos segles de lo que sería el futur? Tots aquets científics esmenats vislumbraven la increíble evolució tecnológica y social de este final del segle XX i principi del XXI? I tant que sí. Ho sentien amb més força llavors que ara!! Mireu el cas del escriptor Jules Verne! Que si submarins y viatjes a la lluna!
Milan Kundera (la seua foto deuría de apareixer junt als assidus)fa una apreciable apreciació del cas. Ens parla d´una novela “El monstruo de explosión” de un tal Jaromir John, escriptor txeco de entreguerres. En ella es conta la historia situada en l´any 1918 (escrita el 1932!)del senyor Engelbert, consejer forestal en temps del antic régim de la monarquía habsburguesa, que, arrivat el moment de jubilarse s´instala a la jove i moderna Praga “y topa con su agresiva modernidad. Va de una decepción a otra.” “Situación archiconocida” ens diu Milan, “pero algo es inédito: el horror a ese mundo moderno, la maldición del señor Engelbert, no es el poder del dinero ni la arrogancia de los arribistas, es el ruido; no el antiguo ruido de una tormenta o de un martillo, sino el nuevo ruido de los motores, en particular de los coches y motocicletas: “monstruos de explosión”.
Milan fa a continuació un resum de les peripecies del senyor Engelbert, que es cambia de pis varies vegades i es compra varies cases de camp a les afores. No hi res a fer, el soroll es per tot arreu i en va busca el silenci. Acava per pasar les nits en els trens, que amb el seu soroll suau i arcaic “le brindan un sueño relativamente apacible en medio de su vida de hombre acorralado”.
“Cuando John escribía su novela, es probable que sólo uno de cada cien o, qué se yo, uno de cada mil praguenses tuviera coche. La sorprendente novedad apareció en toda su magnitud precisamente cuando el fenómeno del ruido (el ruido de los motores) era todavía raro. Deduzcamos de ello una regla general: el alcance existencial de un fenómeno social no es perceptible con mayor acuidad en el momento de su expansión, sino en sus comienzos, cuando es incomparablemente más frágil que lo que será en el futuro. (…) La burocracia en la época de Kafka era un niño inocente al lado de lo que es hoy y, sin embargo, fue Kafka quien puso al descubierto su monstruosidad, que desde entonces ha pasado a ser trivial y ya no interesa a nadie. En los años sesenta del siglo XX, brillantes filósofos sometieron “la sociedad de consumo” a un crítica que, a lo largo de los años, se ha visto tan caricaturescamente superada por la realidad que ya no nos molestamos en proclamarla. Porque hay que recordar otra regla general: mientras que la realidad no se avergüenza de repetirse, el pensamiento, ante la repetición de la realidad, termina siempre por callar”.
Sau de quedar amb les dues regles generals, que em pareixen força interesants. ¿Quin es el fenómen social que es percep avui en dia amb més força pero que encara no sa consolidat? ¿Quina es la realitat que está repetinse i callem? La globalitçació que es ara ja una monstre que creix a ojos vista, d´açí 30 anys será un monstre molt més gran. Un monstre que anirá consolidanse i domesticanse (domesticanmos, a nosaltres! igual de domesticats que ens te la burocracia!) en una realitat normal i cotidiana que callarem.
by Javi
22 set 2005 at 16:47
#2 Hola nen!! Vaja parrafà més maja t’ha eixit!! Ho havia llegit i ja quasi no ho recordava: només diu veritats com un temple este home, eh? Es nota que ja ha arribat als 80 anys…edat en les que tothom, independent de la seua formació academica, és savi i només diu veritats com a punys. També crec que Manolo deuria afegir la foto de Milan Kundera a la plana. I tots flipariem al vore com un home amb un rostre tan devastat pot ser tan subtil i líric; a banda de sorprenents reflexions sobre la condició humana i social i dels sempre recomfortants forats del cul!! Tu saps que pesat seria una persona que no tinguera “cogudes mentals” i que sempre es mostrara lògica i terriblement seriosa?
Tete, creus que estaràs despertant la curiositat dels visitardors de xano-xano a animar-se a llegir a Kundereta? Val a dir, que el seu tan citat al blog últim llibre és un tresor que val la pena regellir de quan en quan. Per si Josevi no vos ha fet prou denteta, vos contaré la meua primera reflexió de Kundera que vaig llegir en obrir un divertiment literari novel.lat amb el nom de “La lentitud”.
Kundera parla de la existència d’una relació, d’un mecanisme, entre la memòria i la lentitud, o entre l’oblit i la velocitat. I possa un exemple, en el què segur que tots ens hem trobat alguna volta: vas pel carrer caminant, apresurat, fas tard, i tractes de recordar alguna cosa: un numero de telefon, possem per cas. Automàticament aminores la marxa. I amb aquesta reducció de la velocitat – si es que no ens aturem – el mecanisme de la memòria es veu reforçat!! D’altra banda, quan volem oblidar un record que ens atormenta, accelerem el pas, com si vullguerem deixar enrerra eixe record punxant i dolent. Com es d’imaginar, Kundera ho conta amb molta més gràcia…ho fa d’una forma tan senzilla, que al llegir-lo dius: ostres, i açò com és que no ho havia vist jo mai!!
Animeu-se a llegir, be al nostre inseparable ja Kundereta o qualsevol llibret de Física!! :)
by josevi
22 set 2005 at 20:11
Milan(amb molta més gracia): “En la matemática existencial, esta experiencia adquiere la forma de dos ecuaciones elementales: el grado de lentitud es directamente proporcional a la intensidad de la memoria; el grado de velocidad es directamente proporcional a la intensidad del olvido”. La lentitud.
by josevi
22 set 2005 at 20:18
home jo no sé si algú se animará a llegir a Kundera, pero el raonament valuos que pot fer de tota está brassa que estic pegant es(apart de dir: quin tio més pesat, ja estem atre camí amb el kundera ise: quina cantitat de idees que aporta un llibre!!! Ademés lo important no es llegir sino rellegir…
by Agustín
07 oct 2005 at 16:07
Javi, has utlitzat alguna vegada la candela (cd)?
És la magnitud més enigmàtica de totes. Ja ho diu la cançó:
Que bonita está la noche con la luz de las candelas.
Con la luz de las candelas que bonita está la noche.
Con la luz de las candelas que bonita está la noch.
Con la luz de las candelas, con la luz de las candelas
rompiendo la paz del campo con unos cantes por Huelva
rompiendo la paz del campo con unos cantes por Huelva
http://ferenc-schneider.de/Liederbuch/letras/candela_candela.txt
Candela, candela.
Como cruje la candela cuando cantan los romeros
a la luz de las estrellas una salve rociera.
Candela, candela.
Delante de un sinpecao y a la luz de las estrellas.
Y a la luz de las estrellas delante de un sinpecao.
Y a la luz de las estrellas delante de un sinpecao.
Y a la luz de las estrellas, y a la luz de las estrellas.
Un romero está cantando en la noche marismeña.
Un romero está cantando en la noche marismeña.
Candela, candela.
Como cruje la candela cuando cantan los romeros
a la luz de las estrellas una salve rociera.
Candela, candela.
Sientate conmigo al fuego, ay hermano del camino.
Ay hermano del camino, sientate conmigo al fuego.
Ay hermano del camino, sientate conmigo al fuego.
Ay hermano del camino, ay hermano del camino.
Echa conmigo unos cantes, bebe conmigo este vino.
Echa conmigo unos cantes, bebe conmigo este vino.
Candela, candela.
Como cruje la candela cuando cantan los romeros
a la luz de las estrellas una salve rociera.
Candela, candela.
La noche se está perdiendo confundida en las arenas.
Confundida en las arenas la noche se está perdiendo.
Confundida en las arenas la noche se está perdiendo.
Confundida en las arenas, confundida en las arenas.
La mañana fue llegando roja como la candela.
La mañana fue llegando roja como la candela.
Candela, candela.
Como cruje la candela cuando cantan los romeros
a la luz de las estrellas una salve rociera.
Candela, candela.
by Agustín
07 oct 2005 at 18:13
Volia dir la magnitud intensitat luminosa que té com unitat la candela, collins…
by Javi
11 oct 2005 at 09:03
Hola Agus!
Que si he utilitzat alguna volta la cd? Dani i jo l’utilitzarem en allò que es deia Tecnologia Electrica (3er), i també el lumen i el lux i el…ostres! Quantes unitats extranyes!!
by Dani
11 oct 2005 at 13:22
Per a oblidar-ho! Que si les luminàries i la distribució de la llum, les candeles, els lúmens, els lux… i no recorde quina era quina ni per a qué servia cadascuna! Per sort no isqué a l’examen…