Quasi s’acaba el mes i jo sense escriure el post… Sempre tot a última hora… No tinc massa temes de conversació últimament així que no em decidia a escriure… Hui he passat per la biblioteca del poli i he estat a punt de buscar algun llibre del Kundera a vore si m’inspirava, pero nooooooo!!!! Eixe és tema de Josevi, jo ahí no entre…

Dimarts vaig tindre la revisió de l’únic examen que he fet esta convocatòria, ahí va breument la història:

Vuit del matí: Sona el despertador, l’apague, mitja volta i caic dormida.

Nou menys quart: M’he dormit, toca córrer! Dutxa, seca, vestix, fes la maleta, replega trastos, desdejuna, tanca casa i bota al cotxe…

Onze en punt (hora de la revisió): Estic agafant l’eixida Tránsitos, universidad, perfecte, no arribaré tan tard…

Onze i dos minuts: Uns quants conductors colèrics m’increpen a passar i quedar-me emmig de les vies del tramvia… ‘Tios! Que no el tic assegurat contra arrollaments ferroviaris…’. Tan nerviosa que ni els ensenye el dit, ni els faig una botifarra ni res… estic perdent facultats…

Onze i deu: Es nota que ja és la segona setmana de classe, hi ha cotxes aparcats fins damunt de les rotondes, un parell damunt la gespa, la triple fila està de moda… Veig a un de seguretat acabant les seves existències de pegatines, benvinguts a la rutina del poli…

Onze i vint: Fins als ovaris de pegar voltes, acabe aparcant en doble fila, més prop de la Malvarrosa que de teleco.

Onze vint-i-cinc: Arribe al despatx, per sort el professor encara està allí. Tres companys estan llegint-se el seu examen mentre el tio parla per telèfon. Busque el meu examen i em pose a llegir-lo, ja no recorde de que anava l’assignatura però alguna cosa tindré que inventar-me per a raspar el mig punt que necessite…

Onze trenta-cinc: El tipet seguix parlant per telèfon, despotricant sobre un professor recent-arribat al departament, cada volta s’enfada més, cada volta crida més, una i altra volta repetix el mateix, quin avorriment… quin cague… per favor que li donen alguna alegria abans de penjar o la portem clara… Un dels companys que espera creu que no mereix la pena l’espera i decidix anar-se’n. Un altre xic i jo comparem el nostre examen amb un que posa 9’5 dins d’un cercle i tot en roig (empolló…).

Onze quaranta-cinc: Per fi penja, es disculpa per haver tardat tant, despatxa ràpidament al que té sentat a la seva taula amb un ‘ya lo revisaré, mira las actas’ i s’acosta a la taula on estem l’altre xic i jo. Comença a negociar de prou mala manera amb l’altre xic: ‘Es que si me pones “podría ser”, pues vale, “podría ser”, pero también podría no ser…’, collons quin domini del llenguatje, ho tinc cru… Al meu company quasi li ixen dos llagrimetes de la mala manera que li està parlant el professor total per a mig punt que necessita, la conversa acaba amb un ‘ya lo revisaré, mira las actas’.

Dotze: Només quede jo per revisar l’examen, em quede muda, a vore que li dic jo a este… El tio em diu ‘¿Me he pasado mucho con este chaval?’, quasi em pose a riure, ara resulta que som amiguets, no? Qué faig? De part del chaval (que al cap i a la fi és un company exactament amb el mateix 4.5 que jo) o del professor (que m’aprovarà senzillament si li dona la gana)?? Tape discretament la nota del meu examen i amolle ‘Hombre, es que con un 4.5 hay que pelear…’, ‘Si lo ves, dile que me sabe mal haberle gritado’, juas! Si que som amiguets, sí… Haig d’aprofitar esta amistat… Pose el xip del “buen rollo” i comencem a comentar l’examen, quan se m’acaben els arguments canvie a mode “sonrisa metálica permanente”… Ara és quan deuria anar-me’n antes de dir alguna cosa que ho fastidie tot…

Dotze i deu: ‘Ya lo revisaré, mira las actas’, i ‘y si ves a este chico, que me sabe mal…’.

[...]

Sis i mitja: Arribe al pis després de classe, enxufe internet, ja estan les actes: Ens ha aprovat als tres que teniem 4.5!!!!! Un meravellós 5 està al costat del meu nom, al final no he perdut la convocatòria, em senc en forma…

La història en principi deuria acabar ací, el cas és que en tots els anys que porte a la universitat (que ja en són uns quants) només he aprovat dos examens en revisió, casualment els dos amb el mateix professor…

Avui dijous, deu del matí: A punt d’entrar a teleco, pare a xarrar amb un company just a la porta, a uns metres passa el professor de la revisió amb companys del departament, para expressament per a saludar-me i no mou fins que li conteste amb un moviment de cap… Som amiguets??? NOOOOOOOO!!!!!!!!!!