Tot i que no escrigau cap comentari, tot i que cregau altra cosa, se que entreu. Ah, Internet és molt mala i no és tot lo anònima que cap esperar… Així, fent ús de l’idea de l’article de Javi per a la boda d’Agustin i Nerea, vos faig aquest petit homenatge, perquè sé que ho voreu tard o d’hora.
I, al igual que li va passar a Agustin, pot ser un dia desperteu amb Vila-real empaperada amb aquesta fotografia!
De totes formes, sort xiquets!
PS: Aprofite aquest article per a dir-vos que, si teniu cap comentari, podeu posar-lo al blog, compartir-ho amb tots nosaltres, no ens mengem ningú. Al cap i a la fi, açò tan sols son cogudes mentals (es a dir, cregueu el que vullgau, que tant ens fa…).
by josevi
30 set 2005 at 18:19
Atrapat pels diners voldràs dir!
En esta foto el teu amic (mes que Marlon Brando) pareix un marroquí que acava de furtar un banc important (a lo Dioni) o acava de saltar per fi la valla que separa España del Marroc.
by Manolo
15 oct 2005 at 16:36
Me’n vaig de boda. Ja vos diré si amb l’ilusió lis canvia la cara…
PS: Per ací pareix que encara està mal vist lo de les bodes civils o els arrejuntaments.