Tot i que no escrigau cap comentari, tot i que cregau altra cosa, se que entreu. Ah, Internet és molt mala i no és tot lo anònima que cap esperar… Així, fent ús de l’idea de l’article de Javi per a la boda d’Agustin i Nerea, vos faig aquest petit homenatge, perquè sé que ho voreu tard o d’hora.
I, al igual que li va passar a Agustin, pot ser un dia desperteu amb Vila-real empaperada amb aquesta fotografia!
De totes formes, sort xiquets!
PS: Aprofite aquest article per a dir-vos que, si teniu cap comentari, podeu posar-lo al blog, compartir-ho amb tots nosaltres, no ens mengem ningú. Al cap i a la fi, açò tan sols son cogudes mentals (es a dir, cregueu el que vullgau, que tant ens fa…).

Atrapat pels diners voldràs dir!
En esta foto el teu amic (mes que Marlon Brando) pareix un marroquí que acava de furtar un banc important (a lo Dioni) o acava de saltar per fi la valla que separa España del Marroc.
Me’n vaig de boda. Ja vos diré si amb l’ilusió lis canvia la cara…
PS: Per ací pareix que encara està mal vist lo de les bodes civils o els arrejuntaments.