I parlant de Monterroso. Segur que coneixeu el seu famós conte del dinosaure. Ben, pero que ben curtet. Este tipo es un dels meus idols. Ja me’l imagine davant de la fulla en blanc pensant de mala gana que te que escriure una intriga, i tot distret mirant els núvols que corren pel cel sense presa i amb el batín posa’t decideix que la intriga la posen els lectors:
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí
(No està decidit a perdre el temps (anys i anys) per a escriure una noveleta de intriga que entretindrá durant dos semanes vacacionals en la playa a algú.)
Qui desperta?
Es un dinosaure el que desperta i veu un altre dinosaure?
Es un home el que veu un altre dinosaure?
El dinosaure que veu, es de veritat?
Pot ser de joguet?
A mí un conte curtet que m’agrada molt es un de Juan José Arreola:
Cuento de terror
La mujer que amé se ha convertido en fantasma.
Yo soy el lugar de las apariciones.
by Manolo
22 oct 2005 at 13:13
Te m’has adelantat xic. L’altra nit xarravem Alis i jo de contes (i contes curts). T’afegisc a la categoria i la amplie…
by josevi
22 oct 2005 at 18:23
un conte curt: el coito.
no parlarieu de este, no?
ja veus tu, quina telepatía!! Tots pensem amb els “contes curts”…i molt(e)s somien amb els llargs…
by Manolo
23 oct 2005 at 12:05
Crec recordar que no era eixe…
by PAU
18 set 2008 at 09:36
m’ha agradat molt el conte del dinosaure. I el de la dona fantasma, que t’haig de dir… Entenc de què em parla el Juan Jose.