I parlant de Monterroso. Segur que coneixeu el seu famós conte del dinosaure. Ben, pero que ben curtet. Este tipo es un dels meus idols. Ja me’l imagine davant de la fulla en blanc pensant de mala gana que te que escriure una intriga, i tot distret mirant els núvols que corren pel cel sense presa i amb el batín posa’t decideix que la intriga la posen els lectors:

Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí

(No està decidit a perdre el temps (anys i anys) per a escriure una noveleta de intriga que entretindrá durant dos semanes vacacionals en la playa a algú.)

Qui desperta?

Es un dinosaure el que desperta i veu un altre dinosaure?

Es un home el que veu un altre dinosaure?

El dinosaure que veu, es de veritat?

Pot ser de joguet?

A mí un conte curtet que m’agrada molt es un de Juan José Arreola:

Cuento de terror

La mujer que amé se ha convertido en fantasma.

Yo soy el lugar de las apariciones.