Recordeu el llibre d’en Pere Calders “Invasió subtil i altres contes”? Quan ens el van fer llegir a BUP, el que més em va agradar va ser els contes breus del final del llibre. Tinc que reconèixer la raó: Perquè no m’agradava llegir i preferia obres breus, quant més, millor.

Ha passat el temps. Ara m’encisa la forma en que una obra tan breu puga fer brotar sensacions tan aclaparadores. Així que m’he decidit a crear les categories “contes” i “contes breus” per a que els amics de xano-xano puguen gaudir d’aquests.

Josevi se m’ha avançat. Ara és la meva amb alguns dels contes breus d’en Pere Calders:

Qüestions de tràmit

Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.

Copyright

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.

No se sap mai

De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.

Venim de la pols

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta. “Es tracta d’una sorpresa” responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepultura.

Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

Falsa modèstia

Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces.

El fill de Venus

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

Carta al jutge

Distingit senyor:

Porto fins a les darreres conseqüències el precepte d’estimar el proïsme com a mi mateix i ara, quan he decidit suïcidar-me degut a males transaccions i a desenganys amorosos, acabo de matar un veí del mateix replà, segon pis tercera porta, am perdigonada d’escopeta de dos canons disparats alhora. Gràcies a aquesta fidelíssima interpretació del meu afecte als nostres semblants, ningú no em podrà engaltar que ja m’ho diran de misses…

I fins ací un petit recull de contes breus. Espere que mostreu els vostres tresors literaris i que, si en teniu de propis, també ho feu. Qui s’anima a publicar el seu primer conte?

PS: Crec recordar que Javi ja en va escriure un d’una parella gratant-se al mar.