Sí, teniu raó. Soc l’n-éssim blogaire que escriu sobre el tema del Nadal. Esteu farts de llegir el mateix arreu l’Internet, veritat? Doncs, retocant la dita: “El blog es mio y me lo follo cuando quiero”.

Me cague en els Nadals. No és un acte de rebeldia, no és una declaració de principis, no és una coguda mental, tot i que a molta gent li ho pareixeria.

- Per què m’obliguen a gaudir d’unes dates tan entranyables?
- Per què tinc que ser feliç amb familiars, amics i “seres queridos” justament ara?
- Per què tinc que ser tan fals com (estimant per baix) el 20% de la gent?

Recorde que quan era petit esperava ansiós les festes, muntar el betlen i l’arbre, les llumentes, els regals dels reisos (més endavant, també els regals del pare Noel), les nadales (errr… no, això no), l’escalfor d’una estufa mirant la televisió… Ara tinc que suportar que els comerços comencen a recordar-me que venen festes dos mesos abans de que arriben, tinc que imaginar-me la cara d’espant que deuen fer els pares als primers anuncis a la televisió, me tenen que tronar les orelles amb les nadales que els ajuntaments tenen a be posar a tota castanya per a animar els carrers del centre…

No espere regals, no vull regals cumplidors. Si en faig, ho faig perquè ho senc. I de ser possible, els done fora dates especials: Per què se tenen que fer la nit de nadal o el dia dels reixos? Per què no el dia dels innocents? Per què no quan se’ns pase per allà baix? Quina és l’obligació de fer regals a tothom?

Odie les postals nadalenques: “Que pases unas felices fiestas con los tuyos y los seres queridos”. No te fot! Clar que vull pasar temps amb els meus i amb els que més vull, i no espere que per ser nadal tinga que pasar-ho millor. Tant de bo poguera ser feliç tot l’any, i no en unes dates específiques pel fet que tothom ho diga. Ah, per cert: Si tenieu pensat enviar-me’n l’any que ve alguna d’Unicef o organitzacions semblants, em semblaria molt millor que ho donareu com a almoina.

“Que pases unas felices fiestas con los tuyos…” Quanta gent nota la falsetat en eixos dinars? Estic pagat perquè al menys a mi no em toca patir això. Tot el contrari: El que m’agrada d’aquestes festes és que puc quedar amb el major nombre de familiars baix una mateixa taula (o varies) i gaudir de la seva companyia. Tinc molta sort! I el més important, en som pocs i podem seguir quedant al llarg de tot l’any, cosa que em fa molt feliç! (Aprofite l’ocasió per saludar eixos cosins que sé que llegeixen aquestes línies i per a dir-li’s que s’animen a escriure algun comentari ).

No vull loteria! “Imagina que a este li toque i a tu no!” Me la bufa. Amb participacions no eixirem de pobres. Si vull faig una quiniela simple quan me rota i au, però no vull participacions de cap tipus: Ni de penyes, ni d’associacions, ni de cofradies, ni de partits polítics… Quin negoci fa l’estat! I pobres dels qui lis caiga a les mans uns talonaris per a vendre sense ganes. Tan sols serveixen per a canviar papeletes amb altra gent: A vore amb quina cara demanes que et compren loteria i després dius que no en vols de la que t’ofereixen.

I per últim. Si teniu, si sentiu la necesitat de felicitar el nadal o l’any nou per SMS, no utilitzeu el mateix text soporífer eixit d’una empresa d’eixes que s’anuncien a la televisió i que ha rodat mig país. Personalitzeu els misatges, la gent vos ho agrairà i no pensarà que ho haveu enviat per compromís. I sobre tot, si parleu en català, al menys invertiu un temps en traduir els misatges, encara que tinguen faltes ortogràfiques (collons, com tot el que jo escric! :-D).

Em despedisc de tots vosaltres desitjant que hàgeu passat unes bones festes. Tot i no estar d’acord en part o en tot el que he escrit, espere que hàgeu estat feliços, de tot cor, i que eixa felicitat, eixos dinars, eixes ganes de desitjar al proïsme que siga feliç no se desfacen al llarg dels mesos (ni molt menys en les hores següents de despertar-vos el primer dia de treball després de festes).