Ja veus com està la cosa. Al treball el cul redonet (pero redonet redonet que pareix artificial!) d’un company em tempta. Quan em done compte ja lil estic mirant, es hipnotic. Deu meu, meu tinc que fer mirar. Aquest company, jove, rubiet, amb pinta de gimnasta rumano (deu de anar al gimnàs) es el meu tormento. Cualsevol dia pasarà pel meu costat i li fotré palmà al cul. No vull pensar el dia que arrive això, la puta cara que fotrà… i jo que li diré, com se me quedarà la cara.

Es pa vorel, de veres. Qué nalgas! Este entra a la presó i no ho conta. Ademés es un tipo delicat amb candidesa femenina, afectat per no se quina flojera i porta un perfúm ambiguo ambiguo que no saps que pensar. Perfúm de primavera abeja maya o algo així. Pero no mos enganyem sobre “su naturaleza”: el tipo te novia, quí ho diría (ademés amb un pendientet que porta!!) I ja me imagine qué fara la novia amb eixe cul, amb eixa perfecció lunar, eixa grupa de haca musculosa. El ficarà boca cap abaix, li baixarà el pantalóns i jugaràn al nene malo pam pam al culo, i ale, la novia es disarà portar a medida que li va foten pesics i palmaes com si fora alló, aquella carn redoneta, un tam-tam o una coca que es te que amasar. Ja me la imagine fora de si, tocan amb frenesí aquell culet de miquelangelo, irreal, artifical, ficanlo roig com una tomaca, obrint-lo i xuntat-lo,obrint-lo i xuntat-lo. Com una pilota de eixes antiestrés. Ja veus com està la cosa de mal.

Una vegada, estant así (bancaixa) conectat a internet es va posar davant de mi una moreneta molt bonica. Portava un tall de pel d’isos que a mi m’agrada molt, un de estos curtets, amb meleneta escasa. Tenia la pell molt moreneta(oh, quina pelleta més subyugant,mel!), un naset delicat, uns ulls plens de melancolía, grossos, amb taquetes, com en el manga i una boqueta que pareixia que cada vegada estava més humida. Era molt joveneta, jo diria que uns 15 o 16 anys, encara no molt desarrollada, amb poc de pit i el cul no ho sé perque estava sentà, pero se me antojava una meravella, cul de cántaro árabe. A mirades furtives la anava escuadrinyant, baixant de les orelletes al coll i tratan de descobrir el relieve del jove pit. Me vaig ficar tonto pensant en el seu meliquet i prompte prompte vaig tindrem uns quans pensaments impurs (més que impurs guarros). No veas com em vaig quedar quan es va alçar. Era un tipet, un jovenet, un púber androgin!!! Oh era la primera vegada que em posava mal amb un tipet. No vaig dormir en tota la nit! Maldita moda andrógina! Qué els pasa als tipets d’avui en dia! Per l’amor de Deu si teniu careta de angelet fiqueu cara de Clint Eastwood o Karl Malden.

Afortunadament ja no m’ha tornat a pasar fins fa uns dies, amb l’aparició del culo planetario. Si me pasa més seguit em tindre que plantejar la meu sexualitat: “oh a mí antes no m’agradava el peix pero mira, ara a saco…”o “una vega ho proves…”. Abstinencia, aaaaabstinencia; ara m’adone de estes grans paraules(qui ho diria, pero en estos moments delicats), aaaabstinecia.