Ja sé que s’ha passat febrer i sense post… be, en tenia un però quasi que no el publique, igual més avant, emmig d’alguna borratxera ho faça, de moment guardadet està millor…

Estem a 1 de març (per pocs minuts) i hi ha una pila de temes dels que es podria parlar: la primera mascletà de falles, la lentitut dels professors de teleco per a corregir examens, Alis a la ‘caza y captura’ d’un projecte final de carrera… però no, cap d’aquests temes és comparable al que per desgràcia haig de tractar a aquest post…

Tots sabem que amb el temps hi han oficis que es van perdent, la majoria d’ells artesanals: que si el tipet que fa aquest tipus concret de boines galego-portugueses, les bordaores de noseké, aquell que filava a mà la llana de les ovelles del cim del himalaia… ja n’hi han prous exemples.

Hui, per al meu pesar, he descobert que ha caigut una altra professió mítica: la de recepcionista del Ll…..eras (per no fer publicitat). Diguem que he anat innocentment a que em canviaren el meu look de la lesbiana de ScoobyDoo per el de la mascota del fib, el meu món seguia en peu fins que he arribat allí i no la he vista, no estava, pareixia que mai haguera existit…

Vos explique, el treball d’aquesta dona era el que tota persona amb dos dits de front podria somniar: t’estàs allí darrere del teu mostrador, amb el teu modelito blanc (per a distingirte de la resta d’empleats que van de negre rigorós), amb el teu pentinat a la ultimíssima, quasi pots vore com el cabell se li va adaptant als últims canvis durant l’hora i mitja que passes allí… El millor de tot és que no necessites ser jove ni estar feta un fideu, la mitjana d’edat d’aquesta professió oscil.lava en torn als 45-50 anys. Les seves principals funcions eren passar amb una estupenda safata amb caramelets i galetes mentre t’estaven atenent, posar somriure telecupón i amollar ‘quieres?’ (i ojo amb dir-li que si!). La frase estrela era: ‘te pongo un café??’ però esta no la deia amb somriure telecupon sino amb cara de ‘como me digas que sí te parto la cara’…

I ha desaparegut… hui he entrat i ja no estava allí… cada volta que torne, qui em farà la rosca amb el sempre benvolgut ‘el color es natural? Tienes un color precioso…’, qui em preguntarà si vull una revista per a acabant portant-me una d’estes on a les pàgines de moda no trobes res que baixe dels 700 euros? qui em dirà a l’acabar ‘oh!estàs muy guapa…’, qui?!?!?!?!?