Ja sé que s’ha passat febrer i sense post… be, en tenia un però quasi que no el publique, igual més avant, emmig d’alguna borratxera ho faça, de moment guardadet està millor…
Estem a 1 de març (per pocs minuts) i hi ha una pila de temes dels que es podria parlar: la primera mascletà de falles, la lentitut dels professors de teleco per a corregir examens, Alis a la ‘caza y captura’ d’un projecte final de carrera… però no, cap d’aquests temes és comparable al que per desgràcia haig de tractar a aquest post…
Tots sabem que amb el temps hi han oficis que es van perdent, la majoria d’ells artesanals: que si el tipet que fa aquest tipus concret de boines galego-portugueses, les bordaores de noseké, aquell que filava a mà la llana de les ovelles del cim del himalaia… ja n’hi han prous exemples.
Hui, per al meu pesar, he descobert que ha caigut una altra professió mítica: la de recepcionista del Ll…..eras (per no fer publicitat). Diguem que he anat innocentment a que em canviaren el meu look de la lesbiana de ScoobyDoo per el de la mascota del fib, el meu món seguia en peu fins que he arribat allí i no la he vista, no estava, pareixia que mai haguera existit…
Vos explique, el treball d’aquesta dona era el que tota persona amb dos dits de front podria somniar: t’estàs allí darrere del teu mostrador, amb el teu modelito blanc (per a distingirte de la resta d’empleats que van de negre rigorós), amb el teu pentinat a la ultimíssima, quasi pots vore com el cabell se li va adaptant als últims canvis durant l’hora i mitja que passes allí… El millor de tot és que no necessites ser jove ni estar feta un fideu, la mitjana d’edat d’aquesta professió oscil.lava en torn als 45-50 anys. Les seves principals funcions eren passar amb una estupenda safata amb caramelets i galetes mentre t’estaven atenent, posar somriure telecupón i amollar ‘quieres?’ (i ojo amb dir-li que si!). La frase estrela era: ‘te pongo un café??’ però esta no la deia amb somriure telecupon sino amb cara de ‘como me digas que sí te parto la cara’…
I ha desaparegut… hui he entrat i ja no estava allí… cada volta que torne, qui em farà la rosca amb el sempre benvolgut ‘el color es natural? Tienes un color precioso…’, qui em preguntarà si vull una revista per a acabant portant-me una d’estes on a les pàgines de moda no trobes res que baixe dels 700 euros? qui em dirà a l’acabar ‘oh!estàs muy guapa…’, qui?!?!?!?!?
Deuries passar-te qualsevol vesprada per casa Silvia, i xarrar un ratet en JuanRamon (”el manronet”). Totes, les vesprades, quan la seua iaia ve a arreplegar-lo, es gira en la porta i diu:
- Sílvia, estas molt guapa!!
Sílvia, que ja se’l coneix, i sap l’adulador que pot arribar a ser, li contesta:
- Ai, Ai!! Mira que ets “convinanciero”, eh?
Pero no et penses que li ho diu només a la seua seño, fa cosa d’un més que s’ha enamorat de mi:
- Javi - diu quan marxa - estás molt guapo.
- Tu també, Juan Ramon - i, és que jo, també estic enamorant-me del manronet.
i, aí, la seua iaia que el sent!! Comença a donar-li “carxots” mentre l’escridassa:
- Juan Ramon, això no se li diu a un xic. No veus que tu també ets un xic [amb els infants no es contemplen les tendencies homosexuals com veieu]
…continuarà
Probra Alis, ya no te pegaran el subidon al eixir de la pelu. Ara eixiràs menos convensuda de la pelu.
Hi ha faenes que no tenen ningun sentit però al final veus que son necesaries. Propose fer una llista de este tipo de professions. Serien profesions que si estan no sobren però si no estan fan falta.
1. gogo [en les mamelles al aire].
(continua del #1)
La iaia ja duu dos posts pegant-li sense contemplaçacions al bascoll del manronet, el qual ni s’enmuta. Intentant fugir de la sarpa castigadora li diu, amb veu candorosa:
- Però, és que està molt guapo, iaia…
Com no haig d’enamorar-me irremediablement, eh? Aish (suspir)
p.d: he tardat uns 2 minuts de rellotge en esbrinar quina era la cadena de la qual no volies fer publicitat!! :O
#2 No és realment una professió, però també fa molt de goig vore com eixe pobre estudiant d’enginyeria amb qui vas començar la carrera surt de les mateixes clases que tu, o te’l trobes a practiques o millor encara: amb apunts d’alguna asignatura de primer o segon baix el braços. Et reconforta tant!! jejjeje
(la culpa d’este pots la te un mail que acabe de rebre, jejeje)
#2 Ara m’ho haig de dir jo… o potser passe pel repàs a vore si m’ho diu el manronet
#5. I si no ho fa ell, ja t’ho faré jo: guapaa!! (me jue que el que vullgues a que el post nº7 es de Manolo,jjejeje)
Vaaaale va, escric jo o no podrà esciure ningú més!
Quanta raó tens xic… Tinc que contestar-te… Però tu que et penses, eh? eh? eh? Em dones zels! … Jo també necessite que em digues cosa guapa!!!
Ostres el manronet… Sempre m’han fet molta gràcia estos xiquets tant engalipadors (embaucadors, vaja teeela). Recorde un company de preescolar que sempre que podia fotia un beset a tot el món: Mestres, companyes i companys… Quantes més carases li foties, més et besava i més fort. Un dia, em va agarrar al eixir a migdia, davant totes les mares, i em va plantar tot un petó a la galta (tenia molta galta llavors… d’estes que s’afonen, vamos!) i vaig vore la cara de “sí, és fill meu i estic avergonyida” de sa mare:
- ¿Por qué haces eso, Manolo (també li diuen Manolo)?
- Porque es tan simpaticooo…
Què té a vore amb l’article d’Ali? Res, per supost!
A #2: Professió que no està i fa molta falta i relacionat amb #4… un animador que vaja per les Escoles d’Enginyeria animant el personal… En sé de molts que ho agrairiem!
#7# Payasos sin fronteras especialitat que no es suiciden el futurs enginyers.
Ningú et diu ningú que estás guapa?? (Sigam realistes…) Manolo no teu diu???? Uyuyuui… Look “la mascota del Fib”(ho he tingut que buscar)? Quan entres a la peluqueria eixa qué li dius a la tipa que et fa el monyo: Vull un look “mascota Fib” perque este de lesbianorra (no ha habut en la historia dels dibuixos una lesbiana tan lesbiana com eixa de ScoobyDoo (quin valor portar un look així)) de ScoobyDoo crea un poc de confusió a mí alrededor, sabes…i acte seguit de dir açò et cales unes ulleres de pasta grossa i dius:”Lo ves…”
La “professió” de gogo no tindria que desapareixer mai…pero la professió que es volen cargar es la més v/bella de totes…
Clar, jo entre a la pelu i li amolle: ‘deja de mirarme con esa cara de perra en celo y cámbiame de look!!!’, pero quan em cale les ulleres de pasta veig que no està la meva ídola i em cau el món damunt… I amb el disgust em deixe fer i acabe com la mascota del fib amb casco i tot, si es que a la peluqueria no es pot anar amb la moral baixa, que després ixes de qualsevol manera… El meu pròxim objectiu és el look de la tipeta de ‘The ring’, així que s’ha acabat anar a la pelu (i a la dutxa) per molt de temps.
Per cert que tinc una altra professió per a la llista: la del tipet que està tallant el trànsit amb la paleta corresponent, sobretot quan no volen que pares sino que vages més esplai, que tú el veus i penses ‘vaja tio més improductiu ahí posant-se moreno amb la paleta a la mà’ pero ai quan no està i quasi te tragues el cono… ahí si que el trobes a faltar…
Al primer paragraf:
Dona, a la dutxa sí, no? !! Sino Manolo tindrá que tocarte amb guants… (oh quina escena bondage). Tens que ferte fotos amb els cambis de look i les vas posant i comentant. Jo vull vore eixe casco fiber!!
El look de The ring el de la tipeta del remake americá o el look de la original, o sea, look japoneseta teen?
M’has fet buscar imatges de la peli original… realment em referia al look de la tipeta del remake americà, amb la melena tapant-li la cara i tot aixo, superútil quan estàs a classe i vols fer una becaeta… perqué este de mascota del fib esta bé, pero utilitat no en té cap ni una. Crec que no fan falta fotos, un dia d’estos quedem tots per a fer una birreta i ens veiem la cara…
Per cert, quin look t’agradaria tindre a tu??
Ahir per la vesprà vaig pensar en Alis, la frase pot sonar extranya però …
Vaig anar a la pelu a tallar-me les puntes i después de 45′ de malabarismes i contorsions de peluquer me diu:
‘Te ha queda’t molt parit, es un monyo fiber’
Me vaig quedar en la boca oberta.
Shhhhhhhhh (més baixet, que te sentirà Manolo…)
Monyo fiber amb casco o sense?!?!?!? Deu ser que xano-xano influix sobre els nostres perruquers… D’ací quatre dies els assidus coneguts tots amb la mateixa melena…
Ostiiiiiiiiiii quin cambi tu!! Acostumbrat a la foto de sempre (com pasen els anys(comentari punyetero)) me havies semblat una altra tipeta “osti, una nova”, pero nooo diu les meteixes parides. Jo com alguns columnistes dels nius, la foto no se cambia!!! Eternamente joven…(45 m. per a tallarte el pel, que pasa, que anava dormit el perruquer; a mí el tipo que me talla está five m. i me cobra una pasta).