Haveu vist alguna volta ‘Cuarto milenio’? Ho fan en Cuatro els diumenges per la nit, és la nit temàtica del cutre-terror:

Primer fan un capítol de ‘Medium’ , tots els capítols són iguals: ella somnia amb algun crim que ha ocorregut o que està per ocòrrer, com que és superprofessional es passa hores i hores al curro i a l’home li toca quedar-se amb les tres filles rubietes clòniques així que acaben tenint bronca, però sempre acaba solucionant algun crim. Resumint: somni-xiquetes-bronca-finalfeliç, ja comença a avorrir…

Després va ‘Cuarto milenio’, parlen de fenòmens paranormals que si aparicions a les fotos (iniciació al photoshop), que si psicofonies (com traure-li partit al teu karaoke) i crims morbosos variats: últimament s’estan dedicant a crims de principis de segle. Anit van explicar els assassinats de ‘la sacamantecas’ de Barcelona, del ‘hombre del saco’… i clar, en eixes fotos en blanc i negre els perturbats estos fan una pinta que no entens com un crio se’n podia anar confiadament amb ells, per a que diguen que els xiquets d’abans teníen més sentit comú…

En general ho adornen prou, la secció de pelis ‘maleides’ va ser total: que si mentre feien poltergeist va morir nosequanta gent, que si amb la de Freddy Crugger la va cascar la dona que netejava els esquitons de sang, tot està relacionat… El presentador que ara mateix no recorde com és diu s’ho passa bomba, deu ser el programa de la seva vida perquè està tan feliç allí al plató que pots vore com es fa un fart de riure mentre comenta les fotos d’ovnis que li han enviat la última setmana. Deu estar pensant ‘collons, si açó no s’ho creu ningú i a mi em paguen per contar-ho!!’…

I per a acabar d’arreglar-te la nit posen una peli de por de lo més cutre que te pugues imaginar, pero vamos, que tot i aixó a mi m’acaben emparanoiant, que quan me’n puge al quarto a dormir pose un peu a l’escala i ja estic pensant en poltergeist. Si és que en el fons jo m’ho crec tot…

Tot este rotllo (a banda de perque ganes d’estudiar no en tinc massa) ve a propòsit d’un SMS que em va arribar en gener, un matí mentre estava estudiant al pis:

.

Que en principi el veus i penses: ‘Mira, a garrafone se li ha fastidiat la cobertura per un moment…’ i quan el mires bé ja no saps si enviar-li-ho al Iker (acabe de recordar el nom del presentador) o anar a que te pegue l’aire, que tant d’estudiar acaba per provocar-te visions…

Per un moment te sap mal i tot: ‘Manolo que volia felicitar-me l’any nou i m’arriba el missatge amb 28 anys de retràs’, en la vida he vist una previsió com eixa, dos anys i pico abans de naixer i ja estic rebent missatges al mòbil, en aixó si que no se m’ha avançat ningú…

Després penses que a vore si no estarem en una espiral espai-temps, i realment he rebut una cridada del 1978 en plan ‘Frequency’, quina castanya de pel.lícula, eh? La pena és no haver despenjat, a saber qui em contesta…