Haveu vist alguna volta ‘Cuarto milenio’? Ho fan en Cuatro els diumenges per la nit, és la nit temàtica del cutre-terror:
Primer fan un capítol de ‘Medium’ , tots els capítols són iguals: ella somnia amb algun crim que ha ocorregut o que està per ocòrrer, com que és superprofessional es passa hores i hores al curro i a l’home li toca quedar-se amb les tres filles rubietes clòniques així que acaben tenint bronca, però sempre acaba solucionant algun crim. Resumint: somni-xiquetes-bronca-finalfeliç, ja comença a avorrir…
Després va ‘Cuarto milenio’, parlen de fenòmens paranormals que si aparicions a les fotos (iniciació al photoshop), que si psicofonies (com traure-li partit al teu karaoke) i crims morbosos variats: últimament s’estan dedicant a crims de principis de segle. Anit van explicar els assassinats de ‘la sacamantecas’ de Barcelona, del ‘hombre del saco’… i clar, en eixes fotos en blanc i negre els perturbats estos fan una pinta que no entens com un crio se’n podia anar confiadament amb ells, per a que diguen que els xiquets d’abans teníen més sentit comú…
En general ho adornen prou, la secció de pelis ‘maleides’ va ser total: que si mentre feien poltergeist va morir nosequanta gent, que si amb la de Freddy Crugger la va cascar la dona que netejava els esquitons de sang, tot està relacionat… El presentador que ara mateix no recorde com és diu s’ho passa bomba, deu ser el programa de la seva vida perquè està tan feliç allí al plató que pots vore com es fa un fart de riure mentre comenta les fotos d’ovnis que li han enviat la última setmana. Deu estar pensant ‘collons, si açó no s’ho creu ningú i a mi em paguen per contar-ho!!’…
I per a acabar d’arreglar-te la nit posen una peli de por de lo més cutre que te pugues imaginar, pero vamos, que tot i aixó a mi m’acaben emparanoiant, que quan me’n puge al quarto a dormir pose un peu a l’escala i ja estic pensant en poltergeist. Si és que en el fons jo m’ho crec tot…
Tot este rotllo (a banda de perque ganes d’estudiar no en tinc massa) ve a propòsit d’un SMS que em va arribar en gener, un matí mentre estava estudiant al pis:
Que en principi el veus i penses: ‘Mira, a garrafone se li ha fastidiat la cobertura per un moment…’ i quan el mires bé ja no saps si enviar-li-ho al Iker (acabe de recordar el nom del presentador) o anar a que te pegue l’aire, que tant d’estudiar acaba per provocar-te visions…
Per un moment te sap mal i tot: ‘Manolo que volia felicitar-me l’any nou i m’arriba el missatge amb 28 anys de retràs’, en la vida he vist una previsió com eixa, dos anys i pico abans de naixer i ja estic rebent missatges al mòbil, en aixó si que no se m’ha avançat ningú…
Després penses que a vore si no estarem en una espiral espai-temps, i realment he rebut una cridada del 1978 en plan ‘Frequency’, quina castanya de pel.lícula, eh? La pena és no haver despenjat, a saber qui em contesta…
… doncs ma uela! T’imagines?
… ta uela promocionant-te?!? Wow! Ja te dic, tota una llàstima no haver despenjat…
Jajajjaja… Imagina’t…
SMS: “Tiene un mensaje en el buzón de voz garrafón…”
- “Si? Mmm… Escolta bonica, què volia dir-te jo? Voràs, com que açò em costarà molts diners… Tu no eixiries amb el meu net? Mira que farieu bona…” Tu, tu, tu, tu…
Va, envia el SMS a Cuarto milenio. A vore quina super explicació misteriosa te donen. El tipet ise, el Iker, es de chiste. Pareix tret de una pelicula de Alfredo Landa casposa. I la veueta que te…a quí te que fe por. El programa per a que impactara tenia que presentarlo Carlos Carnicero o Mónica Terribas. Teu imagines?? Això si que donaria por (en tots els sentits). (Ojo si busqueu a Mónica en el google…punxa a la primera pàgina…)
Oti tu, la Terribas!! Hi ha gent que ho pensa tot!! Per cert, clicant ací i clicant allà, he trobat una molt bona “coguda mental”:
La llista de les 10 pitjors portades per a un LP.
La número 1 convindreu en mi que es la de Joyce. Cliqueu, cliqueu, no te desperdici..
http://porktornado.diaryland.com/albumcover.html …
#1 and #4: Sí, sí, molt de riure dels programetes estos estrafalaris però qui no s’ha acollonat o canviat el dial amb eixes psicofonies esgarrifoses al programes de nocturns de la ràdio… Onda Cero: las 4 C: Cebrina, Canales, Castillejo…. Brrrr… encara tinc esgarrifanses!!
Jo mai :-). Tot i que, de vegades, en això que son les 3 del matí i encara estàs treballant, o estudiant, o el que siga i ixes a la cuina a picar alguna cosa, i no encens les llums del corredor per a no despertar a la gent i… osti tu, quines cosquerelles t’agarren al bescoll si penses tindre alguna cosa al darrere, xiu-xiuejant, bufant, sabent el que penses!!!
Vinga va, una nit d’estes gravarem unes psicofonies.
PS: No valdrà tirar-se pets i dir que son els sulfurs de l’infern! (que veig vindre a més de u…)
En serio no sabeu que vila-real es va construir damunt d’un macrocementeri indi?!?!?!? Cuidadín si es fastidia la tele, sobretot tú Manolo, que tens que pujar escales per arribar a casa…
Buah, no passa res dona! A mi no se me podrà engolir la televisió… Ocupe el tamany de vuit Carolines!
La de Joyce fa por, pero la portá dels The Ministers Quartet amb el títol de “Let Me Touch Him” fa moooolta por, més que quatre psicofonies seguides en francés… teu imagines? “Tje voig a matarg, moooon ami” o “ulala ulala no migues en el argmario”.
I, en italiá?(esta es escalofriant): “io soi un morto vivente”.
Per que no hi han psicofonies en altres idiomes o en accens com ara el gallego (no tengas miediño soy tu abueliña) o el andalús(ojuuu que caló jefe)?
La Joyce té que ser la uela de “Las Chicas de Oro” de jove. Té que ser ella! Que tot siga dit… la uela eixa em donava por. No se què tenia: La mala hòstia, els ulls blaus de siciliana cabrejada, les ulleres, l’estatura… No se què era que per a mi s’asemblava a ma uela (supose que el que més se pareixia era en la mala hòstia i lo cabuda).
Recorde haver-li-ho dit una vegada però no recorde el que em va contestar :-), fa tants anys.
Eiii, Manolo!! mooooola la nova capçalera!! jejeje
Un video molt apropiat per al tema de conversa:
Ja veig que la pascua a cundit per así, por estos lares, pues no s´ha escrit ni jota: es veu que la mona ha causat estragos. Jo podria dir en plan profesor: “Para esta semana una redacción de lo que haveis hecho en Pascua”, pero basta que jo diga açò per a que no se escriga res de res. Podria emplear la psicologia inversa, pero la veritat es que no funciona (no més funciona amb Homer Simpson) i si dic que no escrigau res lo que pasará es que no escriureu res, i allò de felicitat 1978 donará la sensació de que es veritat i este blog es va abandonar en 1978, dos anys abans de naixer jo.
Pero jo volia dir que crec tots vam rebre un e-mail del meu germà guasón on es preguntava perque els pels de la esponja es claven tan cap a dins(de la esponja) o perque a les tantes de la nit el veï de dalt es fica a jugar a les caniques. Soprenentment, com si este e-mail li hagues arrivat també a Javier Marías, este diumenge Marías en el articul que publica en El País (en el suplement i també en el seu blog) a estat enraonant sobre els dichosos ruidos de les caniques i mobles que se arrastren a hores intempestives. Val la pena llegir a algú que ha estat proposat per al premi nobel de literatura escriure sobre coses tan curioses com estes. No escriu res sobre els pels de la esponja pero tot pot ser…