Ara que arriba el estiu, i açò comporta en el imaginari col·lectiu de totes les edats bikinis, cuixes morenes, pits turgents, esquenes descubertes que lleven el singlot, panxetes sensuals, roba llauguereta, etc… este text de Michaux reflexiona sobre allò que se está perdent: l’erotisme: l’art de ensenyar lo suficient pero sense pasarsen, mai ensenyant-ho tot, sempre deixant el fruit prohibit per a l’imaginació (calenturienta). I dic que se está perdent perque u va a la platja i encontra cada vegada més nudistes i nosaltres, després d’un temps (un quart d’hora o una hora en un cas perdut) de mirar aquells pits com si no ho haguerem fet mai (sempre mirem els pits d’una xica com si no haguerem vist mai uns; i totes les dies o les nits molta gent encara te la costum de menjar entre apat i apat mamella (qué anem a fer, hi ha gent que mai pasará de la pubertat)) tenim que reconeixer, encara que siguen uns pits esplendit (erguidos y capaces de alimentar a toda Somalia) que allò no es res del altre mòn, inclús diria, en molts casos que son dignes de llástima (la Playboy TV ha fet molt de mal). Recordem que hi han pits garxos per ahí: per no fer una llista més llarga: raquíticos, ennegrecidos, desiguales, demasiado separados, los caídos: los que tocan el ombligo, los que tocan las rodillas, etc, rancios, puntiagudamente peligrosos, sin pezón, con solo pezón, secos, deshidratados, excesivamente triangulares, etc…
No corregau a la platja, no, fent vos il·lusions: un pit es pit un i no una cara.
Per a acabar me pareix brutal l’últim paràgraf. Pot ser Alis te algo que dir al respecte (Alis o algún ente femenino)?
(Música trágica: “Aparecen los huesos malayos…”). Collons, quina por de cuitor la dels balinesos!
Las mujeres balinesas tienen más seno que expresión. Después de un tiempo en Bali, se acaba por mirar a los hombres.
El europeo que ve senos desnudos piensa, sin querer, que va a suceder algo. Pero no sucede nada. Entonces se acostumbra.
Estoy profundamente convencido de que me acostumbraría muy pronto a ver mujeres completamente desnudas.
Un seno no significa gran cosa. Se recurre a la cara para saber con quién tiene uno que habérselas. Las mujeres, entre ellas, se miran en los ojos; no se miran al cuerpo.
El pecho de las balinesas es bello; está en armonía con la cara agradable, pero poco expresiva.
Recuerdo haberme sorprendido y desilusionado un porción de veces en Francia por el hecho de que, al descubrir sus senos una mujer, eran sólo hermosos, en tanto que el rostro, trabajado por la inteligencia y por un alma singular y rebuscada, me había hecho creer en cierto modo que los senos también serían originales. Pero un seno no es una cara.
Una de las cosas que llaman la atención en Bali son las mujeres que ya no son mujeres. Eso concluyó para ellas. Hay algunas de seno poco abultado que, al secarse, se aplasta exactamente sobre el pecho, que se vuelve como el de un hombre.
Hace tiempo que la cara ha vuelto al tipo hombre y ha perdido todo rastro de feminidad. Aparecen los huesos malayos. La mujer no es frágil, pero es transitoria. Sucede que guarda apenas algunos rasgos del carácter femenino, como recuerdos de viaje. La mujer hace al hombre. Hace unos cuantos y después se deshace.
Un bárbaro en Asia. Henri Michaux.
by Javi
19 mai 2006 at 19:44
Be, be, germanet, estos textos són sempre ben suculents. Curiosa l’afirmació de Michaux; ja me’l imagine, segut al llit, tranquilament mentre pega l’última bocanada a la pipa, esperant que la seua amiga es despulle, tal volta dreta – i lo sensualment permés per l’època – davant el nostre pro-balinés. Eixa amiga amb qui ha compartit versos, lectures, begudes sofisticades i amb qui ha ballat charleston. Una dona, d’un rostre realment atractiu, amb força, amb mirada penetrant, inquisidora, seductora…i en llevarse el sostenidor, mostra els seus pits. Michaux, es lleva la pipa dels llavis, i es diu per a si mateixa que no deu oblidar el seu descobriment: un seno es un seno, y no una cara.
- Fantástico, oye!! – es diu mentalment, avançant en el temps al Punset.
Meravellat per la seua afirmació – i no havent-hi blogs en aquella època – decideix postergar-la per algun llibre i disfrutar de la companyia de la seua amiga.
Clar, vejam, un pit es un pit. Per que una xica que ens sembla atractiva: amb un rostre atractiu, vull dir, ha de tenir un pits igualments atractius? Deu haver-hi alguna relació? No sembla una condició necessària tat? Ni molt mes suficient!! Que passaria si un xic molt templat al despullar-se davant una xica deixa a vistes unes natges ben velludes?
Es sorprendia la xica? Diria, però açò com es possible, mentre es fica les mans al cap?? Va be , doncs (sobretot si tens el cul pelut), tindre sempre a mà, el llibre marcat de Michaux o un link a este post :D
Salut!!
p.d: per cert, comentari molt masclista el de Michaux, on redueix l’existència femenina a una simple màquina de fer nous homes: la femeneitat, com a simple ferramenta de reproducció. A qui, per sort, segons Michaux, abandona quan ja no li es útil per a semblar-se cada volta més a l’home.
by ozelui
20 mai 2006 at 02:08
Avore, per als que som un poc curtets:
Tenim o no tenim que anar a la platja??
by Javi
20 mai 2006 at 09:56
A la platja no sé, però a la piscina de Manolo ja estem tardant!! o no?
by Manolo
20 mai 2006 at 16:20
Si.
Qui té que estudiar per a exàmens ara mateiiix???
by ozelui
20 mai 2006 at 21:12
Va! Inventat una excusa més bona
by Javi
21 mai 2006 at 14:26
Ostres, Manolo, tots te coneixen ja!!
Només quedava jo, qui creia ingenuament, que et passaves hores i hores estudiant a la biblioteca de la uji…però ja vaig vore l’altre dia que no hi ha manera. Només tenies un pensament al cap:
- ” Haurà omplit ja mon pare la piscina??”
:D
by Alis
21 mai 2006 at 23:39
Tornant al tema del post:
“Hace tiempo que la cara ha vuelto al tipo hombre y ha perdido todo rastro de feminidad”
No fastidies… aixo vol dir ke o començe a injectarme botox o estic predestinada a passar de Heidi a Pedro??
” Aparecen los huesos malayos [...] La mujer no es frágil, pero es transitoria”
Home, voldria pensar que no, l’home és permanent? No evoluciona? Vol dir que les dones acabem ‘abastorrant-nos’?? Tenia algun trauma infantil el Michaux este?? La seva ninyera mai va eixir de l’armarri??
“Sucede que guarda apenas algunos rasgos del carácter femenino, como recuerdos de viaje. La mujer hace al hombre. Hace unos cuantos y después se deshace.
Wow! La dona en plan fabricante-de-hombres-en-cantidades-industriales, tipo xurreria pero d’homes, mai havia sentit una cosa tan bonica, este tio no es devia menjar una rosca, que afalagador…
Per la meva part, no veig l’hora de posar-me el bikini, somniant en el dia en que ningú et taladre amb la mirada mentre fas topless… que s’acaben els exàmens ja!!
Llegint el post m’ha vingut a la memòria el comentari que ens feia un company de classe a un grup d’amigues:
- Pues a mi m’encantaria ser dona!!
-De veres? Per què?
-Per a passar-me el dia tocant-me les mamelles, per supost…
Mai sabré qué els veieu…
Ah! I feliç aniversari Josevi, que vaja bé sense carnet jove!
by ozelui
22 mai 2006 at 02:35
Aixó es una característica fonamental del génere masculí. I tant fonamental com es per al home desitjar eixos dos petits bultos de greix, es fonamental per a la dona preguntarse que tenen de misteriós eixos dos bultos de greix que, com a molt, serveixen per a molestar a l’hora de nedar, dormir o practicar tir amb arc.
Es evident que hi ha una explicació per a aquest desitj. Pero si algú mai la fa pública, puc assegurar que la resta del genere masculí s’ocupara de fer desapaixer tal esser viu de la faç de la terra. No s’accepten traïdors a les nostres files.
by josevi
22 mai 2006 at 13:29
#7 Qué simpática! Ja te diré, ja.