¿Qué es un pensamiento? Un fenómeno que traiciona cómo está hecho un espíritu -su cuadro- y lo que ese cuadro desea.
El occidental siente, comprende, divide espontáneamente por dos, con menos frecuencia por tres y subsidariamente por cuatro. El hindú más bien por cinco o por seis, o por diez o doce, o por treinta y dos o incluso por setenta y cuatro.
Es extremadamente abundante. Jamás ve una situación en 3 a 4 subdivisiones (1).
“Guatama”, que es un espíritu contemplativo, expresa así su primera iluminación:
De la ignorancia vienen los “Sankharas”.
De los “Sanhkaras” viene la conciencia.
De la conciencia vienen el número y la forma.
De número y forma vienen las seis provincias.
De las seis provincias viene el contacto.
Del contacto viene la sensación.
De la sensación viene la sed.
De la sed viene el apego.
Del apego viene la existencia.
De la existencia viene el nacimiento.
Del nacimiento viene la vejez, la muerte, la pena, los lamentos, el dolor, el abatimiento, la desesperación.
…Cuando se ven esos pensamientos en 40 puntos, ¿qué es lo que prueban? Pues bien, eso prueba que el autor está satisfecho, que ha podido llenar el cuadro de su espíritu.
(1) Inútil decir que esta división por 2 o 3 no corresponde mejor a una realidad. “Seres animados, seres inanimados, calor y frío, los que se marean, los que no se marean”. Aunque las ciencias han mostrado y aunque sepamos que eso no sucede tan simplemente, continuamos usando la división por 2 a riesgo de hacer seguir nuestra división de colorarios y de restricciones como “sí, pero” y “hay también…”.
El hindú ve todo por adelantado.
Y cuando no posee los 34 elementos para dividir un asunto, inventa los 10 o 15 que faltan.
Como el europeo que no sabiendo nada del asunto, empieza a dividirlo por 3.
Un bárbaro en Asia. Henrie Michaux
Vale, faja el favor el querido lector, navegante, cibernauta o avorrit de dividirme un pensament (el que vullguen) per 5 ó 6 (nivel beginner) o per 32 ó 64 (nivel sesut que te cagues) y com Guatama exprésenmelo, plis.
Vols un reto, deixa de fer Sudokus, i voras lo que es cavilar; el cervell te suará la gota gorda. (Abstenerse estudiantes morosos)
PS: Así me dona la sensació que lo difícil no será dividir un pensament sino tindre-lo.
- Fantástico oye! Just que el que necessitaven: una nova distracció mental per no fer el que cal
Vaig a rumiar-m’ho un ratet… [Per a mi mateixa: com es farà això de dividir un pensament?….Hmmm….rebutje la primera opció que m’ha il.lumninadament vingut: la separació sil.lábica
Pen-sa-ment!!…continuaré cavilant mentres berene….)
Qué fort, la mateixa parida que m´ha vingut a mí a la ment:pen-sa-ment!!
Tenim el mateix cap de xona!! Enhorabona.
Sembla llavors que el pensament es com un àtom, com una mol·lecula. Una entitat que a primera vista sembla indivisible, però en realitat està format per $DEITY sap quantes partícules subatómiques. No podría ser el mateix amb els pensaments?
Com es divideix un àtom? Com es divideix un pensament? Alguna sugeréncia?
#3 Home, trobe que un pensament no és una entitat indivisible. Ja que al pensar ho fem amb signes: signes lingüístics. I aquests, bé en una llengua, bé en una altra, es relacionen i articulen entre ells. I ja no em referisc a alló de la doble articulació del signe lingüístic (recordeu: els momenes están formats per signes sense significat, però al articular-se entre ells qui llig/sent/interpreta el signe -i coneix el sistema lingüistic usat com a codi- li assossa referent extern existent o no. Menys liós: x, c, i son signes per elles mateixa sense significat, pero que al articular-se entre elles xic- creen un nou signe que qui llig/parla/coneix el valencià interpreta com a “ser huma jove”)…retorne a la frase incial:ja no em referisc a alló de la doble articulació del signe lingüístic, sinò que en un pensament hi ha diversos signes lingüístic relacionats, els quals tenen una entitat pròpia.
El que no adivine a veure si es es possible tindre pensamentt, o millor dit, pensar sense emprar un codi lingüistic. Ell llenguatge des de que el aprenem de ben xicotets ens acompanya cada dia en tot allò que fem, sentim i fem. Puc jo pensar sense paraules? Esta clar que si vull expressar una idea, o una certa informació el llenguatge em ve fenomenal. Que en seria si no dels blogs en particular? Però, ara bé, quan jo no vull comunicar res a ningú, si no que estic absort en les pròpies meditacions puc defugir del llenguatge? Puc? ….M’assalta una imatge: els hindús de qui parlava Michaux quan mediten…ho fan en algun llenguatge? O es eixe “no pensar” del meditar la valvula d’escapament al nostre codi establert?
M’assalten mes dubtes. Mare, com estic hui! Açò qué és!!
Mireu: em passa a sovint que no trobe la paraula exacta en castellà per traduir-ne alguna valenciana. Per exemple: coentor. Com es diu en castellà aixó de: mare, que coenta va la veïna!! La coentor, que els valencians, tan facilment identifiquem, es deguda a que existix una signe lingüistic per a eixe concepte? Si no existix el signe linguístic Coent en castellà, poden els castellans entendre eixe concepte?
Pense en els mils i mils de llengües que hi ha al món… moltes, tat?… quants conceptes no existiran en valencià que sí existeixen en altre llengües?Quants conceptes ens estem perdent? I al no existir eixos signes lingüistics jo no puc formular pensaments amb ells? Entendriem igual tots la vida si tinguerem signes per als mateixos conceptes? La vida d’Occident i d’Orient sembla tan diferents per eixa falta de signes o conceptes?
Ja acabe….
Hi hauran codis amb els quals siga més facil entendre un conceptes que en un altre? Es més senzill entendre, per exemple, la inducció electromàgnetica, si la teua llegua materna es anglés, o alemany, o valencià o xinés? Hi haurà “avantatges” en aquest sentit? Que en penseu?
Xe, si ho arribo a saber, en faig un post!!
A vore si el Henri Michaux ens ho aclareix més endavant!!
Has escrit massa per a la meva memória, quan he llegit el teu comentari he sentit al meu cap una veu que deia…
No pense escriure en mig any mes :_(
Vinga va Javi, no plores rei…
Crec que limites molt els tipus de pensaments al dir que quan ho fem utilitzem signes lingüístics. Què passa, doncs, quan olorem eixa fragància que ens duu a l’infància, quan escoltem eixa peça musical que ens posa els pels de punta, quan contemplem un quadre (de los tantos y tantos que aquí los xano-xanenses hemos admirado)…
Què passa amb els catadors de vi (o cervesa :)):
Pleim! Bascollà[1]! Què roble ni que roble!
[1]: Això li passa per utilitzar signes lingüístics…
#6 No confondre sensacions amb pensaments. Son coses diferents. I que fem per expressar sensacions? Elaborem un pensament!! Ja estem de nou atrapats en els signes lingüistics!! Merda!!!
Potser la diferencia està entre els pensaments voluntaris, generats conscientment i els involuntaris, generats inconscientment… o potser no, qui sap.
Diu Manolo que amb els meus raonaments pareixc el Rajoy…