La semana pasada vaig rebre una trucada del Corte Inglés, ja no ho recordava, informanme que ja tenien el llibre que els havia demanat, “Vida y opiniones del caballero Tristram Shandy” de Laurence Sterne, obra cumbre de la literatura anglosajona i de la literatura a seques. Un llibre innencontrable en Castelló. Increible, pero cert. No se me pot acusar de vendrem al Corte Inglés. No han sigut poques vegades que me patejat Castelló sense exit, pasant a rebuscar per totes les llibreries desde Argot i Plácido fins la premiada llibreria Babel. Ninguna de estes llibreries tenien en les seues estanteries el llibre de Sterne. Es com si no tingueren el Quijote. I pense en tota aquesta gent que vol salvar les llibreries. Hi ha un error en pensar que en les grans superficies només hi ha que llibres basura, best-sellers horripilants com Código Da Vinci i altres trunyos. També hi ha un error al pensar que només les grans superficies exposen esta infraliteratura a primera fila per que les llibreries (per lo menos en Castelló) també ho fan. Entran en Argot encontre en les primeres prestatgeries els mateixos llibres que quan entre en la llibreria del Corte inglés. Els llibres que me interesen están en el fondo i moltes vegades tinc que preguntar perque no hi ha manera de encontrar algo.
Així que cansat de les llibreries vaig demanar el llibre al Corte Inglés que en una semana me´l han portat. En Babel tardaven dos semanes. Lo més curios es que en totes les llibreries, incluint el Corte inglés, me dien que era un llibre antic (efectivament del segle XVIII, que esperaven) de l´any noranta (publicat l´any noranta s´entén, per Cátedra) i que per això era imposible que el tingueren. La mare que ho parit, de l´any noranta ja es un llibre vell. Pues la mateixa parida me dia el experto llibreter, comerciant honrat s´entén, i el no-experto vendedor de bollos del Corte Inglés (pelele al servicio del capital, s´enten). Ademés la mateixa cara de ignorancia (de flipe), com si no hagueren sentit mai a parlar, per lo menos, de Laurence Sterne. Vaig tindre que repetir varies vegades el titol del llibre i delletrejar S-T-E-R-N-E (la vena de la front me saltava). Son tots uns mongolos! Estic rodejat. La ostia divina i consagrá. Qualsevol dia entraré en una llibreria a comprarme el Quijote i el dependet em dirá: “El qué?” (explosión de la vena)
Ise dia quasevol será el que jo, persona tranquila, no violenta, mataré a algú (amb plaer, s´entén).
PD: Cóm sempre no he pogut contar lo que volia contar. El próxim post será.
A vila-real - no cal anar més lluny - les llibreries són establiments en vies d’extinció. Ha desaparegut la mítica llibreria de la Placeta de Tàrrega, allà al costat del carrer Sant Roc.”Llibres” -al tanto al nom!!- va deixar de vendre’n per dedicar-se a fotocopiar-los; i resisteix, la Ausiàs, que resguarda un cantó de la seua papereria pera la venda de novel.les i llibres de lectura de l’institut que afortunadament té al davant.
No deu ser fàcil competir contra les gran superfícies,no. Si tens poc lloc a la tenda, i potencialment poca clientela. Que fer? Emplear el lloc del car lloguer amb exemplar d’ Sterne o amb El Codigo Davinci? La resposta el evident. És un negoci arriscat la literatura “culta” o “d’autor” davant la literatura de consum massiu. L’estadística és el que, a la fi, conta.
El llibre d’Sterne te’l dugueren al Corte Inglés, però igualment l’hagueres pogut encomanar a Argot, o la Babel o fins i tot a Ausiàs. Una setmana més d’espera pot ajudar a sobreviure a les llibreries. La llástima, és que el client mira el més cómode per a ell -com no! - i és una cosa que les llibreries en particular, i els petits comerços en general, haurien de tener molt en compte a l’hora de fidelitzar clients!!
Magre futur!!
Bo…i a tot açò, de què va el llibre?
Bueno, el argument no se pot explicar en poques paraules. De fet no se pot explicar si no soltes un rollo de la ostia. No te un argument lineal. De fet tot el llibre es una digresió. El autor va aplaçant tot el que promet contar. De fet no acava de contar el que te que contar i practicament se podria dir que no conta res de res. Es únic en la seua especie. Es un llibre de picaresca amb monólogo interior.
Curiosa aventura la de cercar este llibre. Pareix de novel·la!!!
M’acabe de donar conter que on treballe hi ha un tipo clavat (clavat, tu!) a Laurence Sterne. Li poses la peluca i és igual (al menys, igual que en la foto). Teniu que vindre a vore’l ^_^. Ja deia jo que quan vaig posar la fotografia vaig vore que em sonava la cara.