Reproducció de la conversa amb mon pare, mentre l’home escoltava encandilat a Javi Mata amb els cascs a les orelles després del dinar:

Pare (ficant cara d’Stimpy emocionat): Vols anar a Barcelona per 12€ a vore “juar” al Vila-real B este dissabte no l’altre?

Fill (cara d’incredulitat): Qué!!??

Pare Es que el Vila-real fica un autobús per a que la gent del poble vaja a animar a “l’equipo”.

Fill (contenint-se): ¬¬

Pare (més radiant i feliç si cap): Què me dius?!!

Fill (després d’una pausa i inspiració, repetix per enèsima volta): Voràs, es que tinc l’examen de l’oposició al dilluns següent…

Pare (tornant-se a colocar els casc, entre contrariat i defraudat): Ah? Ja es l’examen? Jo que sé quan el tens??

[Fi de la reproducció]

Després diuen que pares i fills no tenim comunicació, però, és que tela!! Comunicar-se amb algun pare es pegar-se de cabotaes contra la paret!!

p.d: Manolo, m’has d’explicar (soc un poc curtet) com puc ficar-hi links a paraules del post!!