Avui Manolo i jo hem tingut el plaer (segons els organitzadors ha sigut un honor per als assistents) d’assistir a la presentació del programa de pràctiques per a estudiants que organitza la 32americascap, que per si algú no veu canal nou es celebrarà a València l’any que ve.

La convocatòria era per a les dotze i mitja d’aquest migdia. Arribem en punt (val, potser dos minuts tard) i ja no ens podiem ni sentar, el saló d’actes d’industrials a tope de gent, total que ens quedem drets al fons de la sala junt amb unes 30 persones més.

Dos xiques i un tipet a la tarima. Comença a xarrar una xica en anglés americà, tots amb cara de ‘entre-que-no-llevas-micro- y-que-desde-cou-no-oía-inglés- me-voy-a-poner-a-hablar-con-mis-amigos’, als cinc minuts para, i bé per solidaritat o per fer-li creure que hem entés alguna cosa comença un tímid aplaudiment (no ens hem enterat de res pero ens sap mal: ‘plasplasplas’).

El següent que fan (ja per a anar explicant-se) ens posen un video sobre l’event (que hauria pogut ser un videoclip tipo ‘amo a laura’ perque només es sentia musiqueta) : imatges de València , vull dir, de la ciutat de les arts que és l’únic que ara sembla que té València, un castellet de focs, barquets per tot arreu i ni paraula (ni menció al papa! com s’entere Camps rodarà algun cap…), hmmmmm, taaaaan explicatiu…

Per fi prenen la paraula els dos que xarren espanyol, però el primer que diuen ja ens fa riure a tots (per lo bajini, pero riem): “si estas imágenes os han puesto los pelos de punta, entonces estáis en el lugar adecuado”, els següents cinc minuts els passen dient-nos com en son de guais, como molan sus polos y sus chinos, que seremos muy afortunados si conseguimos llegar a trabajar con ellos y todas esas cosas (no tenen uela , no…).

Després de tanta floritura ens expliquen de qué va el programa de pràctiques i el programa de voluntariat: si eres becari en pràctiques treballaràs jornada completa, durant els dies que es facen els diferents actes de lamericascap hauràs de treballar 10 dies seguits: de divendres fins el diumenge de la setmana següent fins l’hora que s’acabe tot, sense cap compensació econòmica per supost, però són tan bons que igual te donen algun dia lliure i tot… tot açó per a que després de quatre mesos d’absolut puteo ja no te necessiten per a res, perque clar, lamericascap s’acaba i si te he visto no me acuerdo (fent pràctiques en una altra empresa sempre pots tindre l’esperança de que al final te contracten).

Però en el fons són més considerats que totes les coses i potser, encara que no pugues estar-te allí 20 hores diàries disfrutant del teu treball, pots col.laborar com a voluntari i fer menys hores. Si és que és normal, perquè ells són una ONG amb un pressupost limitadíssim (el luisvuiton este no deu facturar massa a l’any, tat?) i necessiten personal gratuït que els ajude a portar a terme tot. Pots triar entre (bé, realment crec que no pots triar, te trien ells a tú): estar-te a un punt d’informació (has de parlar anglés prou bé o no te pillen) aguantant-te els teus trenta molts graus amb un somriure i fer feliç a tothom; com que van a muntar-se un parc d’atraccions per als xiquets (”porque el puerto se va a llenar de familias”, em pregunte si s’omplirà de totes les famílies que vulguen anar o hauràs de presentar la declaració de patrimoni per entrar al port…) necessiten voluntaris que ho coordinen tot, xe, si t’agrada fer de cangur no està mal, però clar, has de parlar anglés perfectament, perque els xiquets estrangers que vinguen no crec que hagen aprés el nostre idioma per a l’event…

El millor ha sigut l’impacte de les paraules en els assistents: “el inglés tanto hablado como escrito es imprescindible para cualquiera de las dos modalidades (becario o voluntario)” , unes 20 persones abandonen la sala; “y ahora, pasaremos a explicar el programa de voluntariado”, desbandada general, Manolo i jo per fi podem seure, “el periodo de colaboración será fundamentalmente de febrero a julio, y sólo admitiremos estudiantes”, Manolo i jo s’unim al grupet que s’alça de la sala (ens havia fet palo anar-se’n abans, i necessitava un poc més de material per a poder escriure el post…).

Qué on vull arribar? (Josevi diria que a cap lloc, per supost) Doncs que un event tan elitista com és aquest, amb uns patrocinadors tan podrits de pasta com són aquests, pague sous de merda als becaris i sol.lucione el treball brut amb (700?) voluntaris (que seran compensats amb una festeta a la platja i un estupendo uniforme de voluntari) em pareix mooooooolt fort.