Atronat per l’última notícia d’un arponejament a la platja de Borriana, socarrada la ment al contemplar horroritzat al diari la foto dels dos reclosos i embogits noruegs demanant carn de manatee a la seua celda en la comisaria de Castelló (un dells amb la front enrojida i trabada entre dos barrots del trullo, mentre l’altre practica el llançament d’un arpó imaginari, recollint-lo, contrariat, d’un invisible cordell una i altra volta); mentre un monju d’origen argelí fot un terrible i mediàtic cop de cap a un desgarbat italià; mentre succeïx una temible i descarada conjunció astral de presentadors a canal 9 durant el show televisat del Papa; mentre uns obispos tracten de dissimular les seues enrampamentes ; mentre el Sant Pare desconfia del sospitosament greu to de veu de l’alcaldesa de Valéncia, a qui, prudentment, cedeix sempre el pas; mentre un germà es fot un excomulgant Pajote a la salut de l’esglèsia; mentre hipotètiques irrigacions vaginals o seminals fan d’apretons de mans un nou visc; mentre tot açò succeïx la meua ment, irremediablement, va fonent-se sota 30 llargs graus centígrads…

¡¡Daisy, Daisy, tu eres mi amor…!!

Què podria, a una ment saturada ja d’exòtiques, violentes i horripilants imatges, ocorregudes en tant poques hores, provocar-la i “desentumecerla cual frasco de sales debajo de una inconsciente nariz” i fer-li escriure un aquest post?

Només una pregunta, només una: Vos agrada la ceba tendra?