Tinc un company de feina que fa “cuglup, cuglup, glups” quan menja. L’altre dia estem almorçant tant tranquils quan de sobte em sent un “glups cuglups” i Jo, tot parat, pensant d’on venia tal fastidiós i idiosincrátic ruido, mirava amunt i abaix, als costats: a dreta i a esquerra, quan em done compte que aquell “cuglups cuglups” venia del gaznate del meu company. El tipo tot serio, amb una cara de palo, de estatua india que ni el Gran Jefe Indio Gran Cara de Pino ni menejava els carrillos! La meu cara tenia que ser un poema, aquell tipo feia el típic “glups glups” dels dibuxos aminats. Gluuuups, Gluuupsss! Pareix Popeye el tipo quan es fot les espinaques… una cosa masa. I no vejes quan s’arrea la Coca-cola, ni fet aposta, tú! Glu-glu-glu-glu-gluips! Ni Garfield menjan lasanya.