Interessant està resultant, amics, la lectura del llibret…

Moment ideal per al post, en este desèrtic mes d’Agost: mes d’oci, descans i de vacances laborals. Especialment dedicat per a tots aquells qui temen l’arribada immiment del setembre…

Salutacions també -no sé si encara ens llegiu!- per als meus excompanys de SP.

TEORIES LLIBERTÀRIES DE L’EDUCACIÓ: LA NATURALESA DEL TREBALL

La concepció humanística de l’home mena al que en podríem dir teories de l’educació llibertàries. També mena de manera natural i directa a conceptes llibertaris de l’organització social que inclouen idees estretament relacionades sobre, per exemple, el concepte central i essencial de la naturalesa del treball. En aquest context Russell cita el següent comentari de Kropotkin:

“El treball excessiu revolta la naturalesa humana, no el treball”.

“El treball excessiu per proporcionar luxes a una minoria, no pel benestar de tots. El treball, la feina, és una necessitat fisiològica, una necessitat d’expandir energia corporal acumulada, una necessitat que és en si la salut i la vida”

En una elaboració d’aquesta línia, Russell assenyala que:

“si calgués temptar l’home perquè treballes en comptes d’empenyer-l’hi, l’interés evident de la comunitat seria que el treball resultés agradable”

i les institucions socials s’organitzarien amb vista a aquesta finalitat. En altres paraules, facilitarien les condicions en què es pogués emprendre lliurement un treball productiu i creatiu com a part d’una vida normal i sana. Per situar aquests comentaris en un context històric adequat, algú que concebi el “caràcter d’espècie” de l’home com una “activitat lliure i conscient” i una “vida productiva”, en paraules del jove Marx, també provarà de crear la forma més alta de societat que Marx va preveure, en què el treball haurà esdevingut no tan sols un mitjà de vida, sinó la més alta necessitat de la vida.

Hi ha una consideració del treball oposada i més prevalent:

el treball és una mercaderia que s’ha de vendre al mercat per obtener-ne un preu màxim, que no té cap valor intrínsec en si mateix, que el seu únic valor i propòsit immediat és donar la possibilitat de consumir

perquè segons aquesta versió el que resulta més propi dels éssers humans és maximitzar el consum, no produir creativament en condicions de llibertat. Són únics i individuals no pel que elaboren, pel que fan pels altres ni per com transformen la natura:

la individualitat es defineix, en canvi, per les possessions materials i pel consum

Així, segons aquesta interpretació,

el principal objectiu de la vida ha de ser maximitzar l’acumulació d’articles, i es treballa quasi exclusivament amb aquesta finalitat

La pressuposició subjacent, és clar, és que el treball revolta la naturalesa humana -en conra del que afirmaven Kropotkin, Russell , Marx i tants altres- i que l’oci i la possessió, no el treball creatiu, han de ser l’objectiu de la humanitat.

També aquesta versió implica pressuposicions de fet. Segons aquesta concepció de la naturalesa humana, l’objectiu de l’educació ha de ser instruir els nens i proporcionar-los els coneixements i els hàbits que els adaptin d’una manera òptima al mecanisme de la producció, que és insignificant en si des d’un punt de vista humà però resulta necessari per proporcionar-los l’oportunintat d’exercir la seva llibertat com a consumidors, una oportunitat de què es pot gaudir en les hores en què s’alliberen de la càrrega onerosa del treball. Aquesta idea, és clar, repugna a qui accepta la concepció humanística de Russell sobre la naturalesa humana, però convé repetir que entre aquestes dues visions oposades del treball i l’educació hi ha implicit un judici de fet sobre la naturalesa humana intrínseca.

La qüestió, breument, és si el treball creatiu pot ser la necessitat més alta de la vida o si el treball és una càrrega i l’oci i el consum d’articles la més alta necessitat i el fi de la vida.