Interessant està resultant, amics, la lectura del llibret…
Moment ideal per al post, en este desèrtic mes d’Agost: mes d’oci, descans i de vacances laborals. Especialment dedicat per a tots aquells qui temen l’arribada immiment del setembre…
Salutacions també -no sé si encara ens llegiu!- per als meus excompanys de SP.
TEORIES LLIBERTÀRIES DE L’EDUCACIÓ: LA NATURALESA DEL TREBALL
La concepció humanística de l’home mena al que en podríem dir teories de l’educació llibertàries. També mena de manera natural i directa a conceptes llibertaris de l’organització social que inclouen idees estretament relacionades sobre, per exemple, el concepte central i essencial de la naturalesa del treball. En aquest context Russell cita el següent comentari de Kropotkin:
“El treball excessiu revolta la naturalesa humana, no el treball”.
“El treball excessiu per proporcionar luxes a una minoria, no pel benestar de tots. El treball, la feina, és una necessitat fisiològica, una necessitat d’expandir energia corporal acumulada, una necessitat que és en si la salut i la vida”
En una elaboració d’aquesta línia, Russell assenyala que:
“si calgués temptar l’home perquè treballes en comptes d’empenyer-l’hi, l’interés evident de la comunitat seria que el treball resultés agradable”
i les institucions socials s’organitzarien amb vista a aquesta finalitat. En altres paraules, facilitarien les condicions en què es pogués emprendre lliurement un treball productiu i creatiu com a part d’una vida normal i sana. Per situar aquests comentaris en un context històric adequat, algú que concebi el “caràcter d’espècie” de l’home com una “activitat lliure i conscient” i una “vida productiva”, en paraules del jove Marx, també provarà de crear la forma més alta de societat que Marx va preveure, en què el treball haurà esdevingut no tan sols un mitjà de vida, sinó la més alta necessitat de la vida.
Hi ha una consideració del treball oposada i més prevalent:
el treball és una mercaderia que s’ha de vendre al mercat per obtener-ne un preu màxim, que no té cap valor intrínsec en si mateix, que el seu únic valor i propòsit immediat és donar la possibilitat de consumir
perquè segons aquesta versió el que resulta més propi dels éssers humans és maximitzar el consum, no produir creativament en condicions de llibertat. Són únics i individuals no pel que elaboren, pel que fan pels altres ni per com transformen la natura:
la individualitat es defineix, en canvi, per les possessions materials i pel consum
Així, segons aquesta interpretació,
el principal objectiu de la vida ha de ser maximitzar l’acumulació d’articles, i es treballa quasi exclusivament amb aquesta finalitat
La pressuposició subjacent, és clar, és que el treball revolta la naturalesa humana -en conra del que afirmaven Kropotkin, Russell , Marx i tants altres- i que l’oci i la possessió, no el treball creatiu, han de ser l’objectiu de la humanitat.
També aquesta versió implica pressuposicions de fet. Segons aquesta concepció de la naturalesa humana, l’objectiu de l’educació ha de ser instruir els nens i proporcionar-los els coneixements i els hàbits que els adaptin d’una manera òptima al mecanisme de la producció, que és insignificant en si des d’un punt de vista humà però resulta necessari per proporcionar-los l’oportunintat d’exercir la seva llibertat com a consumidors, una oportunitat de què es pot gaudir en les hores en què s’alliberen de la càrrega onerosa del treball. Aquesta idea, és clar, repugna a qui accepta la concepció humanística de Russell sobre la naturalesa humana, però convé repetir que entre aquestes dues visions oposades del treball i l’educació hi ha implicit un judici de fet sobre la naturalesa humana intrínseca.
La qüestió, breument, és si el treball creatiu pot ser la necessitat més alta de la vida o si el treball és una càrrega i l’oci i el consum d’articles la més alta necessitat i el fi de la vida.
Arrrr… estoy deacuerdo en que el trabajo en exceso revolta no sólo la naturaleza humana sino que jode la espalda amén(por no hablar) de los cayos que me salen en mis curtidas manos marineras cuando me paso las horas y los días arponeando focas.
La qüestió es interesant…per que no trates de contestarla?:
-La necessitat més alta de la vida pot ser el treball creatiu?
-El treball es una cárrega i l´oci i el consum d´articles la més alta necessitat i el fi de la vida?
Vore els pros i contres (procurant no fer la típica divisió en dos, recordem a Michaux) de estes qüestions, sobretot- me pareix interesant- l´última qüestió: “es deberes tan roïn consumir? Quin mal hi ha en això?” molta gent se tira el rollo de parlar mal de la societat de consum pero si els preguntarem sobre les conseqüencies de este consumisme no sabriem respondre al menys (em pareix a mí) una contestació +- argumentada.
PD: Saludo a nuestro nuevo navegante, el querido y adorado arponeador el capitán Ofall.
Olaff, nuevo navegante? Tete, a qui vols enganyar?!?!
Xaaá aixina que vull enganyar a algú? Algú poc espabilat, no? Tan espabilat com ho pot ser una farola, no? Xaa, mira que no seguirme la corrent, que poc surrealista m´has eixit!!
Jo vos recomanaria un parell de lectures: “Elogio de la ociosidad” de Bertrand Russell per a començar. Hi ha un llibre per internet, a rebelion.org que es diu “La creación de la mentalidad sumisa” prou recomanable. I altres creacions lliteràries molt interessants, de l es que es poden llegir en portals d’internet.
P.S.:Salut des de tokio! Ja tinc el doraemon!
#1 A Olaff el seu jefe segur que li recomana crema Neutrógena per a les mans (i a ara també per als peus!!), amb fórmula Noruega!!…de nou podeu vore com és d’enganyosa la publicitat: els pobre Olaff amb les mans castigades pels treballs a alta mar - sí, ja ha eixit de la presó, després que Greenpeace retirara la seua denúncia contra el fortuït i inevitable accident de Rosarieta, la dona arponejada, a qui confongueren en la sala de autopsiés amb una ballena jove amb un ferro punxegut que li sobreeixia del tos: “Pareixa una veritable ballena” - traduieren en les seues emocionades declaracions en la posterior roda de prensa- “A bon segur, que mai mes la veurem surcant el mar amb la seua bella estampa” - concluí amb un incomprensible anglés el delegat verd, entre plors i mocs del mateix color.
Veiem ací, com una crema amb “fórmula noruega” se’ns ven com un reparador de mans (i també peus!! estic flipat en los dels peus, xe) miraculós, i comprovem, com un índigena mariner, te la pell de les mans a “jirones”. Obviament no s’ha cregut aixo de la fórmula “noruega”. Si hagués sigut “filipina” possiblement les seues mans lluirien radiants com les galtes de la Presley. I és que, ja se sap, quan més lluny está el Sant…
#5. Doraeeeeemon!! La-La-La. Tu sempre guanyes!! Doraemon!! Com va el viatget, Dani?
Sobre el tema en questió, per lo poc que conec el Bertrand Russsell hauria que considerar el treball creatiu en una concepció més ampla que la habitual. Per exemple, hauria que incloure la investigació científica (inclosa la filosofia, al cap i a la fi el tio era matemàtic i filòsof). El tio deia que el treball es una bona forma d’ocupar una part del temps de la vida, de manera que no tenim que pensar en qué ocuparla. En resum, que el treball es per als que no saben qué fer amb el seu temps. Actualment estic totalment d’acord amb la posició de Marx, el treball no es mes una forma de convertirnos en un eslabó mes de la cadena econòmica actual. Ens convertim en diners, de manera que podem cumplir les necessitats que el mateix sistema ens crea, tant mediant la publicitat com el sistema educatiu i la pressió social (al respecte, la recomanació anterior “la creación de la mentalidad sumisa).
Per cert, Russell també deia que no es necessari realment tant de treball, i que amb l’avanç de la industrialització, la conseqüencia lògica seria una reducció en les hores de treball, sense haver de patir en una reducció del privilegis. Llàstima que la avarícia dels avariciosos siga molt mes forta que la sabiesa dels sabis!