« Últimes lectures: W.G. Sebald

La terrible dictadura de Hollywood o (”Qué punyetes pasa en els castings?”) »

Javi | Històries personals, Literatura | Dij, 2006/Ago/24 — 14:01

Doncs este és el llibre que li vaig pispar ahir al meu germà, i a bon segur que és més divertit que els de W.G.Sebald, i també te dibuixos :P

El llibre es una traducció de la biografia que un tal Samuel Johnson, de llarg i encorbat nas, escriví el 1756 sobre el metge anglés Thomas Browne ( o Thomas Brown(i)e de Chocolate, com li deien els crítics de l’època). El sinyo Brown(i)e, visqué al segle anterior: metge a Oxford i viatger pels països d’Europa en la seua joventut, decidí finalment escriure els seus pensaments i experiencies, i fer-les públiques per a la societat. Te un recull d’estudis ben diversos. Una part d’ells es mostra a “Sobre errores vulgares”, on analitza, raona i critica les creences populars de l’època.

Anit només vaig poder llegir les primeres fulles que Samuel Johnson escriu sobre ell, i vaig trobar el següent fragment, on relata la dona amb qui va contraure matrimoni, particularment interessant.

Disculpeu-me, pero estic gos per traduir. Espere que tots entengau el castellà.

Casó en 1641 con la señora Mileham, de buena familia de Norfolk; “una dama” [...] “de proporción tan simétrica a su digno marido, tanto en las dotes corporales como espirituales, que parecieron juntarse por una especie de magnetismo natural”.

Este casamiento no pudo dejar de atraer las chanzas de los ingenios de su época sobre un hombre que acababa de desear en un último libro “que pudiésemos procrear, como los árboles, sin conjunción“; y hacía poco habia declarado que “el mundo todo había sido hecho para el hombre, pero sólo la duodécima parte del hombre para la mujer”; y que “el hombre es el mundo todo, pero la mujer sólo las costilla o parte torcida del hombre”.

Ya sea que la dama no hubiese aún sido informada de estas opiniones desdeñosas;o ya sea que estuviese satisfecha con la conquista de un rebelde tan formidable y considerase un doble triunfo atraer hacia sí tan gran mérito y superar prejuicios tan poderosos; o ya sea que, como las más, se casase por motivos mixtos, entre la conveniencia y la inclinación, no tuvo sin embargo razón de arrepentirse: porque vivió felizmente con él cuarenta y un años y le dio diez hijos [...]

Com veieu, el tufillo cristià-masclista en les frases de Browne continua present, encara que en menor intensitat, cent anys després, en les de Johnson, però no lleva que quant arribes a llegir que el menda va tindre 10 fills te partisques de risa.

Osti tu, el tipo, “no quería conjuntura”. Menys mal que no en volia!!

Ja me’l veig tot solemne i cerimoniós davant amistats i conegut: “Prefiero reproducirme como los árboles, tiene ventajas inegables. Ojalà todos tuvieramos bellotas”.

I jas coca!! Que una “dama de innegables dotes corporales” el va fer canviar d’opinió de la nit al dia. Collons, quin traqueteo que deurien tindre!!

p.d: per cert, que serà aixó de que “sólo la duodécima parte del hombre para la mujer”. De quina part està parlant?

2 comentaris »

#1 | Dill, 2006/Sep/04 @ 15:47 | Francisco

Javi, una adreça de correu vinga!

#2 | Dill, 2006/Sep/04 @ 16:36 | Javi

Ei, hola Francis!! Pots escriu-re’m a mrkobi@hotmail.com !!

Estas estes festes al poble?

URL per a retroenllaç

Deixa un comentari

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Funcionant amb el WordPress