« Kireta o La familia crece

Scritti Politti: “White Bread Black Beer” »

Josevi | Històries personals | Dij, 2006/Sep/21 — 12:48

L’altre dia en el café, mentre disfrutaba del meu moment del dia (que no es el momento all-bram de kellogs) mentre reflexionaba sobre el camvi de les estacións, sobre la melanconiosa tardor, els seus colors ocres i la metafórica caiguda de les fulles dels árbres vaig sentir de sobte a dos tipetes que tenia darrere. Em van cridar la atenció perque una d’elles parlava amb un tó algo afligit i l’altra parlava en un d’eixos tonos que volen inspirar e infundir comprensió i sabiduria práctica:

-La verdad es que no sé qué hacer con ellos…

-Tienes que jugar con ellos. Practica con unos kiwis bien maduritos, son ideales. Tienen más o menos el mismo tamaño y son también peluditos…

I hi ha una pausa d’uns segons que me pareix tota una eternitat. De sobte l’altra xica solta com pensat per a ella mateixa:

-Los kiwis son como unos huevos pintados por el Greco.

L’altra tipeta, la experta, la celestina, fot cara rara i arruga la cella:

-¿¿Qué??

-Siií, por su forma alargada- i fa un gest amb la mà- el Greco lo pintaba todo muy alargado, no?

A l’altra tipeta li cau una gota de suor i no acerta a dir res més que:

-Practica solamente con los kiwis; no-los-pien-ses.

Adiós momento del día… ja no torne a menjar mai més kiwis.

2 comentaris »

#1 | Div, 2006/Sep/22 @ 16:47 | Javi

A mi la Tardor també m’afecta: me piquen les “pantorilles” després de la dutxa. Ara, lo teu no te comparació, jejeje. Que lleig que se’n vaja l’estiu!!

#2 | Dmc, 2006/Sep/27 @ 18:12 | José Luis

Una de estes vegades en que la realitat supera la ficció.

URL per a retroenllaç

Deixa un comentari

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Funcionant amb el WordPress