Però per què són així? Tan xungo acaben el guionistes? Per què tan poca imaginació? Imagineu: enceneu la tele i veieu a canal 9 que estan fent una teleserie valenciana, Negocis de Família, on hi un personatge, una xica jove, que està cega. Una cega a un culebró? Ui, ui, ui! Açò no s’ha vist ja infinitat de voltes a tots el culebrons? A que adivine el que va a pasar? Ui, ui, ui!! A que li donaran la notícia de que hi ha una nova técnica desenvolupada per un gran cirurgià que podria tornar-li la vista? Ui, ui, ui!! A que la pobra cega, que ja havia perdut qualsevol esperança, sentirà palpitar el seu cor, ple de joia ara, davant aquesta miraculosa oportunitat? A que esteu tots segurs de que la xica es possarà en mans del savi metge, i després d’un post-operatori que el faran durar una eterninat, la xica recuperarà -com tot el mon ja dóna per fet- la vista?

Per favor senyors i senyores guionistes, no ens prengau ja més el pèl. Siguen vostés un poquet innovadors!! [Imaginen que l'operació surt mal, i la cega ademés es queda torta, i el seu xicot flipa en colors al vore-la. Quin dramón tindriem, Déu Meu!!] Cal repertir-se fins la sacietat per mantindre una supossada tensió? Han pensant mai vostés quants invidents recuperen la vista? Ho han pensat seriosament? Es que jo no en conec ni un!! De fet si alguna persona recupera la visió… es que surt a les notícies!! L’ull és un misteri, i els pobres cecs se les apanyen com ben poden!! Si no fos d’esta manera, vostés creuen que l’assossiació de la ONCE seria tan nombrosa? Aleshores, per què, per què, una i altra vegada, apareixen als seus capítols invidents tan sobtosament afortunats? Resultat del tot increible, vaja!!

p.d: Al tanto al vendatge del personatge: la cosa ha evolucionat de la clàsica vena cent-i-una voltes arrollada al cap (que tardarà dos capitols i mig en ser retirada) a aquests dos ecònomics pegats. Fins i tot sembla que “xé, l’operació no era pa tant!!”. S’ha perdut també tot el dramatisme.