Per si algun valencianet fugia, com del bròcoli bollit, del senyor Motes als telenotícies de C9-bufa’m un ou, i es refugiava de tant en tant a Punt Dos, on l’ull de Camps no s’havia possat encara, ja pot anar fent-se a la idea. La mà del PP s’exten a la segon cadena pública! El control dels medis es primordial per anant corregint els pensaments dels descarriats i anar refermant les úniques admisibles intencions de vot.
Foto: Model ideal del PP del televident major d’edat i empadronat a la CV.
Com era allò…?
“Lo que fue, eso será, y lo que se hizo, eso se hará; no hay nada nuevo bajo el sol”.
Sí. Cada dia ho fan més descarat (o cada dia estem més concienciats que ho fan).
Una vegada fa quatre anys, mentres estava sopant, va vindre una dóna a casa i, estre pitos[1] i flautes[2], va tindre el coratge de preguntar:
- …perquè, Manolo, tu què eres, blau o roig?
- Blanc.
- Blanc? Això que és?
- I blau i roig què és?
- Home…
- Doncs el que vote. No me crec res de cap polític (mós al canto!).
- Però u no pot votar en blanc. Aixó és com si no votares, aixó… (poseu ací la propaganda i els bla-bla-blas que vos donen la gana).
- No! No votar és no interessar-te. Votar en blanc és interessar-te i dir que no estàs d’acord o que no confies amb ningú (ací ja quasi m’havia fet mal el sopar).
A mi me la bufa molt, però molt, tota mena de partit polític. Que sí, que estic d’acord amb algunes polítiques i idees dels d’esquerra, però hi ha algunes que son per a tancar a la presó a alguns dirigents del PSOE per mentiders (xe! no se podría promulgar cap llei que a fer això?).
[1]: Jo només sé que amb Paquito ma mare podia tindre la porta de casa de par en par i no entrava ningú…
[2]: Si ara guanyaren “estos”, l’economia d’EspaÑa se n’anava a la merda en un any.
PS: Sabeu que me va vindre al cap ahir menjant, mentres feia zapping i vaig vore al Rajoy al programa de l’Ana Rosa? “Son comooo… unos hilitos finos de plastelina…”. Memorable, Rajoy! Memorable!
Crec que la pregunta de la edil fou: “Manolo, que tú de quin color eres?”. Es fonia de ganes de preguntar-t’ho, jejejej.
En quant a Rajoy, pues bé, l’home fa el que creu que ha de fer: mantindre la postura ;en sus trece. Sembla que canviar d’actitud i no mantindre la postura contraria a tota acció, llei o declaració del PSOE haja de llevar-li vots o provocar-li una caiguda de popularitat. El més sorprenent del cas, és la poca reflexió pròpia i també dins el Partit Popular: Mariano Rajoy es el polític menys valorat pels espanyols ( i mira que s’esforça l’home per eixir tots els dies als mitjans fent declaracions com si anés la vida). Com preten ser un lider del país? Crec que el PP té un potencial de vots semblant al PSOE, però han errat en la figura a presidenciable. Massa tard per presentar un altre candidat per a les eleccions generals. El que és clar, es que després de les properes eleccions Rajoy abandonarà el càrrec davant la derrota i donarà pas a un candidat amb més empatia i comunicació. Qui serà? Zaplana i Acebes estan socarrimant-se en les tasques d’oposició; no semblen per a res una alternativa “fresca”. Tal volta Gallardón conseguiria prou suport per a proclarmar-se candidat a la Presidència del Govern? És qüestió de temps saber-ho…
Pel que sé, i encara no he llegit, deuria recomanar al respecte “Ensayo sobre la lucidez” de Sara…. Sara…. con era eixa xica? Sara Mago! (ens governen els idiotes) En eixa novel.la, el premi nobel José Saramago, que de tonto no te un pel, planteja una comunitat on de sobte hi ha un 80% de vot en blanc. Em recorda al eslogan antimilitarista “¿Os imagináis que hay una guerra y no vamos nadie?” Si tots pensem lo mateix, per qué no ho fem? Pròxima entrega, psicologia de masses.
Salut!