No són dos nous jocs de taula que intentaran fer l’agost en la pròxima campanya de Nadals, no. És la d’una vella història americana, amb més d’un segle d’èxits: el joc de les paraules.

Gràcies a la senyora Condoleezza Rice i els Bushies el coneiximent sobre Geografia mundial ha augmentat vertiginossament tant entre el seus conciutadans, que han aprés un fum sobre els països que queden a l’est de la antiquíssima Israel, com en la resta d’àtonits espectadors de telediaris: Ja aprenguerem on estava Kuwait, i noms com Bagdad, Kirkut, Karbalà i Mosul se’ns han fet la mar de familiar. Quina serà la nova lliçò de Geografia?

Heu encertat de ple, molt be!! La República de Corea del Nord és clar!! Noms com Pyongyang i Yong Kim seran tan populars com Washington i Bush, ja voreu. Ara bé, el que ja no sé és si serà mostrada en un mapa junt amb la propera Vietnam davant els votants americans o en un mapa polític mut, on sols resaltarà el nom de la república coreana.

Condoleezza Rice ha manprés un tour per totes les potències veïnes dels qui l’ 11 d’octubre feren un assaig nuclear. Atenció perquè en 10 dies, senyores i senyors, temps on ací a Espanya no haguerem encara acordat una data per a una reunió urgent de ministres del Govern, “dejamos la reunión para la semana que viene, no?”, s’ha entrevistat amb els màxims dirigents del Japó, Corea del Sud (poc amics del coreans del nord), Xina i Rússia (països aliats al segle XX dels nord-coreans). No està mal per a 10 dies, tat?

Entre visita i visita, la Secretària d’Estat dels EUA -la única secretària d’estat que viatja amb una ajudant personal encarregada exclusivament de tirar-li la laca, i no és conya!! – ha començat a jugar al joc de les paraules, el ja clàssic Adivina, adivinanza. Ha dit, amb eixa parsimònia quasi pueril, com aquell que no diu res, i que fica a tremolar a la resta del món: “la prueba nuclear de Pyongyang precisa de una respuesta firme”; el viatge a Tokio, Séul, Beijing (per què ningú diu ja Pekin!!!??) i Moscú ha estat “en busca de un recrudecimiento de sanciones “; al baixar de l’avió, de camí a la seua visita amb Putin declarava la seua intenció de “sumar al Kremlin al plan de acciones coordinadas para castigar a la república de Corea del Norte”.

Com veieu el joc del tio Sam no ha fet més que començar, Condol-eezza ha anat a comprovar la tempertura a les principals potències veïnes, i sembla que ésta ha sigut del seu agrat: este matí mentre desdejunava l’he vista declarar que “dudo que Corea del Norte vaya a cesar sus pruebas nucleares”. No tardarem molt en sentir-la dir “Corea del Norte es la principal amenaza contra la paz mundial” o “El terrorismo nuclear amenaza el equilibrio del mundo” o alguna bufonada semblant, que obviament, ja tenen al guió ben escrita. Després vindran “EEUU y sus aliados van a iniciar una operación para salvar al pueblo nordcoreano de su dictatorial régimen, a fin de implantar la democracia y derrotar el Terror. Dios nos bendiga”. Uff, Déu ens ampare!!

Però serà ésta l’última partida del joc? El món és molt gran i les notes en Geografia són encara preocupantment baixes: “La aplicación de sanciones ayudará a impulsar medidas similares contra Irán”. L’ ansietat educativa de la senyora Rice no deixa d’asustar-me.