Foradant les dures penyes
fent eixir al sol les aigües
convertint en horta hermosa
el secà dels nostres pares.
Qué en queda avui en dia d’estos versos, himne del poble?
Un veí del carrer de Sílvia, llaurador tota la vida i caxondo mental, ho té ben clar, i passeja el seu missatge mentre va de casa al tros, i del tros a casa.
p.d: Com veiu també, Fabra te fans allà on va!!

Osti, tenim himne?! estava llegint la lletra i estava pensant el himne del club de futbol i em dic, osti, no sabia que deia això de les dures penyes…
Hi ha himne, hi ha, en lletra i tot, no com el d’Espanya.