« La xiflaura o “Las cosas modernas”

Canvi semàntic »

Javi | Diari de Patricia, Històries personals | Dmc, 2006/Nov/15 — 12:01

La Nerea descriu divertida al seu professor del repàs.

Cliqueu just baix per vore les fotos de la Nerea - on queda patent el seu interior - i la breu però suculenta redacció.

bruixa

.

3 comentaris

#1 | Dij, 2006/Nov/16 @ 11:49 | josevi

No li has fet repetir 100 vegades lo de “calp”!!
A mí l´altre dia me va pareixer voret una coronilla…
Teu pots agarrar com fa Woody Allen en el començament de Annie Hall: “Lo máximo que pueden decir de mí a estas alturas es que me estoy quedando calvo…y posiblemente, con suerte, me acabe pareciendo a esa especie que son los calvos viriles…los calvos son muy viriles..”…o algo així…

#2 | Dij, 2006/Nov/16 @ 12:37 | Javi

Home, no és que no puguera consolar amb la frase del W.Allen, simplement és que de moment…NO M’HI VEIG IDENTIFICAT!! És a dir:
“Calvo yo?? Calvo tu padre!! ”

p.d: tranquil, que està tenint el seu càstic. No la deixe anar a pixar fins la quinta volta que mig plorant m’ho demana. Sóc un calvorota la mar de rencorós!!

#3 | Dmc, 2008/Jul/23 @ 16:56 | Manolo

Tanque els comentaris per excés d’spam! Ja vore’m si funciona i se normalitza la cosa…

URL per a retroenllaç

Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.

Funcionant amb el WordPress