Vila-real és un poble que no li falta de res. Així començava certa cançoneta que he sentit cantar un fum de vegades als meus avis i a mon Tio Pepe. Clar està, aquesta cançò és antigueta i tal volta hui no tots la subscriuríem; però què més coses em xocàvem del que sentia parlar als pares dels meus pares? Segurament que moltes!! Qui no te eixe dolç record d’estar, a la tardor o l’hivern, davant la llar a casa els seus iaios, esperant a que es torraren les castanyes - dels fruits secs, parle - mentre escoltaves amb tota la atenció d’un infant com ta uela o ta uelo et deia allò de Quan jo tenia la teua edat…

Doncs hi ha una d’eixes coses, que em contàven del poble, que em resultava xocant, i en la que no havia tornat a pensar fins fa unes dies. És la història d’un canvi semàntic.

La meua sorpresa venia quan de menut, mon Tio Pepe, entre tall i tall de gavinet, anava partint les castanyes de Santa Caterina i em parlava de la Plaça de la Vila. Jo no entenia a quina plaça es referia.

—On està l’estàtua del rei no hi ha una plaça?— em preguntava, pacientment.

—Vols dir la Plaça de l’Ajuntament, tio?— li deia jo.

—Doncs abans allí hi havia un altra plaça, més menuda, on també estava l’ajuntament. Era la Plaça de la Vila.

—Ah… una altra plaça— asentia jo, mentre obria sensa espera, cremant-me els dits, una castanya que havia agarrat amb les tenalles.

—Ja t’has cremat? Ai, catalino!— reia ben agust mon tio.

Per a mi la confusió quedava resolta al pensar que era una altra plaça de la que parlava mon tio, un plaça antiga, i per tant entenia justificadament que la que jo coneixia, la nova, tinguera un nom nou. Per a mi la plaça del rei fugit sempre ha estat, i serà, la Plaça de l’Ajuntament, mai la Plaça de la Vila o del poble. El que abans fou un plaça, un lloc d’encontre de la gent del poble, ha perdut en menys de dos generacions eixa connotació, per canviar-la per una de ben distinta i freda. És la Plaça de l’Ajuntament, o la Plaça de la Burocràcia, si em permeteu el batejament. Allà ara només trobem, a banda d’un inmens clot, bancs, caixes d’estalvi, assegurances i gabinets jurídics amb picapleitos entrajats. No deu haver al poble més corbates per metre quadrat!!

Segurament a la plaça del poble mai la deixaran tindre aquell valor social i d’oci del que van disfrutar els nostres iaios. Per a mi és una pena. Quan vaig a algun poble dels voltants i em trobe amb una Plaça realment del - i per al - Poble, amb les cafeteries, o bars, o restaurants o tendetes amb la prensa, la gent al carrer, allà reunida, conversant animadament, la veritat, experimente una sana enveja. Per què no podem tindre una nova Plaça de la Vila? Com sabeu, farà cosa d’uns mesos començà la nova construcció d’un aparcament baix el sòl de la Plaça. Obra, per mi, xocant, per no dir altra cosa, ja que hi ha un altre de nou a 25 metres!! I sempre que pase em pregunte, què faran ací? Quin pla hi ha per a la Plaça? Tancaran el carrer i ho faran tot peatonal com a Santa Clara a Castelló? Ho dubte. Voldran promocionar amb esta reconstrucció allò del Centre Comercial Obert del que tots parlen i ningú sap per on ha de vindre? Per què a tots a qui pregunte ningú sap que van a fer en la Plaça de la Vila de l’Ajuntament? Tornaran els polítics al Poble el que li pertoca? Déu meu, però com sóc tan ingenu tant sols en plantejar-ho? Algú sap dir-me quin és el futur aprovat en algun ple, permeteu-me un llicència lírica- per a eixe Buit al Cor del Poble?

Ho comentava este matí amb Puri mentre prenia la foto- no sabeu qui és Puri? Sí home, la del Ciber de Bancaixa - i em deia: “No sé lo que faran, però siga el que siga ja voras com serà un xurro“.