Avuí he rebut un correu d’en Javi. M’he quedat bocabadat amb la seua sorna i el seu enginy desplegat en el Post Scriptum del misatge. Ací vos el deixe:
Nene, estic mirant les teues fotos de la galeria. Colega, ets el puto amo del reguer!!! Què tens tu amb els reguers? Alguna historia oculta i misteriosa de la infancia deu haver:
No tenies piscina i ta mare et refrescava al reguer? Gelaveu els melons per a fotre-se’ls ben fresquets a l’estiu al pas de l’aigua pels reguerets? Un dia et dixaren a cura dels melons si se te’n va escapar un i encara estas buscant-lo?
Quin extrany homenatge o devoció es la que hi professes per ixos aqüeductes de mentiretes?
Ofegaves dins formigues? Llençaves taronjes i corries al seu costat per vore qui era mes rapid? Com no tenies cap germanet amb qui correr t’ho montaves tu a soles, eh? Encara se t’humideixen els ulls quan veus vindre l’aigua o se t’ompli el cor de goig quan lleves la portella per omplir la bassa amb l’aigua del reguer del teu masset? Pixaves dins el reguer encara que savies que ta mare t’ho tenia prohibit, pel simple gust de vore com es dissolia el pissum en el cabal indomable de l’aigua que a tu et semblava que duia el reguer? Hi ofegares mai un gosset acabat de neixer perque una vesprada d’estiu tota la familia li feia mes cas al canell que no pas a tu? Hi buscaves amb insistencia l’origen de tots aquell cullerots que hi poblaven a les basses i deduires que devien vindre d’aigües amunts? Recorries els regueres sense adonar-te’n que t’allunyaves del masset i senties la veu de ta mare que et cridava i tu, perdut i mullat, no savies tornar perquè tots el reguers et semblaven iguals?
És per això que catalogues tot reguer que veus? Quin extrany misteri et duu a fotografiar ixes construccions tan mediocres? És amor, rancunia, una dolça venjança… qué!??!?!
És molt més sencill que tot això: Estic com una puta cafetera nen, no li cerques tres peus al gat!
Ostres Javi… que mitja infància meva a la caseta està escrita al mail de dalt… m’has deixat flipant…
Ai, la infància!! Allí als reguers s’ha quedat, em pense… sabeu? jo tenia una basseta on caçava perillosos cullerots negres i negres, i que després aixugava al sol!!
Mamà, tat que el cullerots xuplen la sang? /:O/
Era un noi de lo mes atrevit!!
… vos doneu compte? Realment l’atreviment no està en fer un cosa perillosa, sino en fer-la pensant que n’es de perillosa!!…
… em ve a la memòria, una volta, dinant a un restaurant per un poblet de l’interior, que hi havia un post de la llum tombat a terra, i un placa amençadora que hi deia: “atención, peligro de muerte. No tocar”. S’imagineu quin repte era allò per a un xiquet atipat com estava de freses amb nata? No tant sols el vaig tocar, sino que hi vaig caminar per damunt tot lo llarg que era!! Com a premi: vaig demanar més freses amb nata.
javi.
p.d: exactament: “yo me lo guiso, yo me lo como”