Anit, mentres venia cap a casa del curro, vaig tindre un encontronaso amb el cotxe. Vaig tirar a adelantar a un tipet per l’avinguda Francesc Tàrrega i se me va tirar al damunt. Entre ell i jo no ens vam fer quasi mal ja que anavem a la mateixa velocitat, però a mi em va espentar a la esquerra i li vaig pegar a un BMW novet:

- Uff tio… No te he vijto. Lo ciento. Ej que me ha zalido un peató por er pazo de peatone y…
- ¿Estás bien? He visto que ibas fumando y con la mano fuera…
- Zi, zi, ejtoy bien.
- ¿Tu no eres de aquí, verdad?
- No, ¡zoy de Cai!

Cride a la policia local per a que se feren càrrec de buscar al amo del cotxe aparcat:

- Xe xiqueeets! Esteu be??? Quin susto ens haveu donat a la meu filla i a mi!!! Estavem ahí parades i hem sentit “PLEEEEIM”!!!
- Sí senyora, estem els dos be. No les he vist. Lis hem pegat amb algo? Estan be?
- Sí, sí. Uiii, quina malesa li haveu fet al cotxe aparcat!
- Coneix al amo?
- Sí, clar, sempre aparca per ací.
- Podria avisar-lo i omplim els papers…?
- Ah, no! El conec de vista, que ve totes les nits i…
- (Cotilla finestrera, veste’n a pastar fang mala sorra!)

La seua filla l’agarra del braç per a emportar-se-la. El tipo de l’altre cotxe em demana si pot fer una cridada telefònica a la policia nacional:

- ¿A la nacional? ¿Por?
- Naaa…, que entraba a trabajá ahora a laj dies y era pa avizarlej.
- (glups…) Sí, claro, ¿cómo no?
…
…
- Por cierto, ¿como te llamas?
- Manué!
- Xe, como yo!

Ve la furgoneta dels atestats. Mentres el policia que portava el cotarro va a vore el cotxe aparcat i a intentar posar-se en contacte amb l’amo, l’altre policia, un xurumbel, ens demana que li expliquem com ha estat l’accident. Mirem cap enrere, on més o menys haviem tingut el colp:

- Doncs este xic anava per la dreta i jo per l’esquerra, he tirat a adelantar-lo i se m’ha tirat damunt perque li havia ixit un peató per la seua dreta i…
- Espera, espera, espera… No lo entiendo… Tu ibas por la izquierda dices, y el por la derecha y… ¿le ha salido un peatón por su derecha?
- (???) Sí.
- Pero, el peatón…
- Vamos a ver, no estamos hablando según usted lo está mirando, sino en el sentido de la circulación… ( ¬¬’ )
- ¡Ah! ¡Vale! Ya le entiendo.
- (Ay sinyó! Espere que l’altre policia no siga tant pavo!)

Ve l’altre policia. L’amo del cotxe està a nom d’un del Grao de Castelló. Diu que li ha posat una tarjetita. Ens demana que li expliquem que ha passat. Aquest sí que ho entén a la primera. Com que cap dels dos teniem full de “parte amistoso”, ens agarra declaració, ens fotocòpia el carnet de conduir, permís de circulació i rebut del segur. Veig que el madero te un projecte de segur! Visca, no té ni dos setmanes el cotxe!

I així estan les coses. Esta nit tinc que anar a la policia local a firmar l’atestat, que s’encarregarà de fer-ho el policia. Ja vos contaré si es torcen les coses i em fan pagar a mi.

El que més mal em sap és que jo venia tot feliç del treball perquè, encara que siga un puto becari, m’ha tocat caixa de Nadal. Just el mateix que a la resta d’empleats de la Caixa Rural Sant Isidro. Que com ho sé? Doncs perquè tinc (atenció):

- Tres caixes de torrons artesanals, gordos, gordos, no com estos de mig dit de grossor, i algunes tonteries dolces més.
- Embutits diversos, amb una pinta que ni vos conte, pimientos del piquillo y un atún que fa la boca aigua.
- Una botella de Havana Club de 5 añets.
- Dos botelles d’un rioja, crianza, amb molt bona pinta.
- Tres botelles de Juve&Camps, brut.
- Un Cardhu!
- I un peaso pernil de Casa Mata!

caixa de nadal

pernilet

- Bé, i una agenda, un calendari i la felicitació del Presi.

Que voleu? Estic pagat! Tinc una caixa de nadal que val més que el sou mensual que me deixen els de la FUE!

Ja ens reunirem per a pimplar, ja!