No havia eixit encara al carrer, i en obrir la porta es va adonar que plovia. Va pensar en tornar a buscar el paraigües, però sa mare l’amenaçava motxo en mà. Acabava de llavar.

Tenia el cotxe prop, a la vorera de davant. Va tornar a mirar al cel, i li semblà que ara plovia més. En quan acabaren de passar el cotxes creuria, es digué a sí mateixa. Ja tenia la clau a la mà. La pluja es sentia ara ben forta. Acatxà el cap, tensà les cames i, just en saltar cap al cotxe, li sobrevingué un dubte: realment es banyaria menys per còrrer més?