A penúltima hora de hui estava en classe amb els xiquets d’un segon d’eso relatant-los la extranya forma que pren l’energía quan ho fa en forma d’ona electromagnètica quan dos colpets a la porta han despertat la meitat dels meus alumnes del seu estupor natural: hi havia una dona a l’altra banda del cristal de la porta. Ha girat el pany i ha clavat mig cos dins l’aula:

- Eres Javi?
- Si….
- Sóc Elvira, la professora a qui sustituixes.

[Una gegantina bola de l'oest ha passat entre la meua part de la pissarra i la seua]

- Ja parlem al departament, et deixe que tens classe.

En tancar la porta s’han despertat, malauradament, l’altra meitat dels meus ex-alumnes.