« Trenes rigurosamente vigilados
Vist a “El Jueves”: Formas de perder el tiempo -o no- con un ordenador »
Com últimament estic rebent entusiastes comentaris a les crítiques que penje de la prensa musical, pues bueno, he pensat, per qué no penjes una altra? Com ara mateix estic sentit unes grans i bones vibracions al respecte vaig a penajarla; pero claro que, com no estic tonto de remate, entenc que no es el mateix llegir una crítica d´un disc que escoltar-lo, pero, si se me permitís, pose la mà al foc que casi segur no sentiu cap plaer o interés de saber qui es Billy Bremmer i en llegir la crítica, pero per el contrari la experiencia de escoltar este disc, això ja no está en la meua mà, vos proporcionará el mateix plaer com una llepà al ojete, a saber: escalfret que recorre l´esquena i sonrisa, quan no, risa tonta en la jeta (sento esta comparació per als no versats en el tema que encara no s´han adentrat en els misterisos i placenters secrets anals) Claro que, potser me enganye… no tots reben amb el mateix entusiasme una llepà al cul.
Guitarrista a sueldo de Walker Brothers en los ‘60 y en los últimos ‘70 miembro de propio derecho de los estupendos Rockpile junto a Edmunds y Lowe, Billy Bremmer ha pulsado las cuerdas de su eléctrica detrás de Little Richard, Duane Edy, Johnny Cash o Paul McCartney. Suyo es el solo que vertrebra “Back on the chain gang” de Pretenders y suya es la acústica que hacía volar “Young at heart” de los Bluebells.
Mano derecha pues, más que protagonista, Bremmer publicó un recordado single en Stiff Records, el profético “Loud music in cars” (1981), pero han tenido que transcurrir las décadas hasta que este británico residente en Suecia se decidiera a publicar un segundo álbum (el primero, “Bash!”, lo editó Arista en los ‘80). Y resulta que “No Ifs, Buts, Maybes” es una gozosa adición al canon Rockpile que ningún rutero veterano debería pasar por alto, una feliz regresión a esa época en la que la genuina música pop británica todavía le plantaba cara a los mamarrachos de moda. Acompañado por músicos escandinavos y dueño de una digna voz de jukebox, Bremmer destila en sus composiciones las influencias de los grandes, las arregla con brillante punch guitarrero y entusiasma a este cronista como si la “new wave” estuviera apenas despuntando. Grandes canciones, atemporales, en forma de fibroso rock´n´roll (”Knocked me with a feather”, “The biggest fool in town”), pop de alcurnia (”Where we still call home”, “Putting it in reverse”) o balada con el corazón en un puño (”What is the reason”, “The pictures we painted”). Un pequeño clásico recién horneado, no se lo pierdan.
Ignacio Julià
Tot i que no comente massa els textos d’Ignacio Julià i les teues consideracions respecte l’artista, he de dir que de vegades intente escoltar els artistes recomanats. Gran error quan vaig escoltar Scott Walker! No ?e si a l’Ignació li deguere agradar tant com una llepà al cul.
Si m’ha agradat el tito Bremner (és amb MN o MM?) ho podràs vore ací (si és que el puc aconseguir, clar, que sembla difícil).
Vaja, estic un poc sorprés de que escoltes a Badalamenti, perque fa unes semanes que escolto la seua b.s.o de The Straight Story. El mon es un mocaor. No sé si coneixes esta banda sonora, pero el tema Laurens walking me te chiflat. Hi ha que imaginar extensos camps de blat, i tu vas en un tractoret poquet a poquet. Baixate-la correns, no es precis que te compres un tractoret, imaginate´l tan sols.
Has de escoltar a Steve Reich. Volia escrire algo al respecte de este music, pero es complicat. Es el nou descobriment, me te transtornat. Ha sigut com un impacte! Fes-te amb “Music for 18 musicians”. Una cosa fascinant. Pero només per a gent trona, eh.
Jo no sé el que em passa amb el Badalamenti i el seu “Music From Twin Peaks” que quan venen el exàmens no puc passar sense ell. Sí, la serie del tarat de David Lynch està be, però no l’escolte per a recordar-la: És un ritual. No he escoltat res més del Badalamenti. Acabe de baixar la BSO de “Mulholland Drive” (curiosa parella el Badalamenti i el Lynchito) i ara està baixant-se la teua recomanació. Ja vorem si em deixen tan pillat com ho fa, per exemple, la pista “Audrey’s Dance”…
Pero imaginat el tractoret, es fonamental…
#2 Mare l’Steve Reich!! Quin crac!! totalment recomanable Manolo, si no tens qui te llepe el cul…el desfici que t’entrarà serà el mateix, jejjeje.
Xe, no trobe a l’Steve Reich por las sinuosas redes del p2p (gràcies que han posat un 2 ahí al mig). Tindré que anar a la vostra casa a copiar-me’l (ja estic tot desficiós…).
A #4: Prometo imaginarmelo… (No et queixaràs de comentaris esta vegada).
Rectifique: Sí que he trobat a l’Steve Reich, però seguix sense apareixer Billy Brammer.
I allà anava Manolo, amb un sombrero de palla al cap mentre caia el dia al camp de blat. Damunt del tractor, tot pareixia molt més sencill, menys estresant, més pur… Al arribar a casa va deixar el sombrero damunt la taula de fusta de la cuina. Va obrir la nevera i allargà la mà per a agarrar una cervesa. Es va seure a la cadira, i deixà que la pau l’omplira mentres veia com el sol desarapeixia darrere les muntanyes, fent vermell el camp.
Doy fe…
Anava seguda darrere de mi al tractoret xDDD
Che, tant emepetrés, tant informàtic i tanta tecnología i a vore si acavarem tots treballant al camp…
A vore explica això Alis, lo de doy fe…
Mare, tete, quina proliferació de comentaris!!
Se note que esteu en les festes de sant pasqual ; )
#13 Jo he emigrat esta setmana del poble: la passaré entre el Grao de Burriana i Alcalà. Festes? No, gràcies.
#14 Chaaa jo que avui vaig a vilareal. A la rica playa! ; )
Festes? Me cague en Sant Pasqual i en elles (cada vegada més). L’any passat va ser l’espill del cotxe de Javi. Hui ens hem despertat amb l’agradable sorpresa de quasi 500 euracos de mal perquè a uns graciosos se lis ha ocurrit que estaria be pujar al capó del cotxe dels meus pares… Ja disfrutaran de les festes els veïns graciosos amb les butxaques plenes que lis la bufa alquilar un casal a xiquets en la edat del pavo. Ufff… quina mala llet que m’ha entrat!
Jodo!! El cotxe nou??
No, no… Menos mal que encara no el tenim. Ha sigut en el ZX.
Això es que vol volien fer descapotable ; )
El atac al mueblebar dels xavalins, sempre du a gamberraes, i dels no tan xavalins…
I si es produixera (existeix eixa paraula?) un incendi fortuit al Casal? Quina mala sort, no?
Per cert, torne a tenir blog! (que apropiat, llegint el Formas de perder el tiempo -o no- con un ordenador)
1. Produïra.
2. Incendi? :S El casal està aprop de ma casa i a la planta baixa mon pare té la fusteria! No, no, té que ser molt més subtil, com entrar de matinada (és fàcil, la porta és vella) amb 25 kg. de budells fets malbé de peix i escampar-los per tota la penya…
3. 6:22 - Encara amb insomni? Cuida’t home!
4. Vinga va, que a la n-éssima va la vençuda! Ara sí que sí! Avanti amb el blog!!! (per culpa de Javi sempre que veig BLOG me ve una imatge horripilant a la ment)
#21 Eii!! Jo què he fet ara?
Penjar açò. xDDD
(fent de troll): Sou tots uns chupapolles propies! Jaajajaaa!
Jo no m’ofenc… xDDD
A proposit de “xumplar”. Heu vist la noticia d’una concejala, diputada o aspirant (mai tan ben dit!!) a politikuxi, que demana el vot i oferix a canvi una fel.lació? La xicona en questio crec que és belga i no es presenta a cap llista de la contornà. Doncs be, no sabem que més oferix dins el seu programa electoral, pero el cas es que les 40.000 fel.lacions que ella havia promes (8 al dia durant 500 dies) s’han quedat curtes. Son quasi 500.000 els votants, masculins imagine, qui ja li han demanat hora.
Per si teniu més curiositat i decidiu empadonar-vos allà a les terres de la Chimay (ohhh! quina imatge mes brutal acabe de tindre!!) vos diré que l’acte serà amb preservatiu que el votant ha d’aportar i la durada no sera superior a cinc minuts (Il est sufficient!! - han dit molt dels seus adeptets) i serà la senyoreta consejala qui prenga la iniciativa.
Vos imagineu eixes cues al voltant de l’ajuntament, amb eixe extrany somriure al careto del personal??
Estan fatal els politics!!
Això está be si eres una xicona belga de bon vore. Imaginat si fora Rita Barbaserrá que te demanara un vot a canvi d´una xupá:
-(veu carajillera de camionero) “Valencians, voteu-me i vos promet de que, apart de que vos seguirem donant pel cul, jo, personalment, vos pegaré xupá al nabo!”
El encant de la proposta, evidentment, no es el mateix. Perdria enseguida la alcaldia…fijo.
Jo m’estic imaginant una pugna a Vila-real: Tot el poble ple de cartells de tots els signes polítics però en lloc de vore els estúpids eslògans i les cares somrients de “te la vaig a clavar”, cadascun dient que la xupla millor que el contrari.
Cartell del beato Fraisquet Camps:
¡Vos promet, valencians, que vos traure hasta la última gota! (i sense mariconaes, no com estos socialistes, que son tots un maricons)
Jo sóc maricon, ja ho saps Josevi. M’he de fer socialista al final?
Ah, no eres socialista…?(larga confusión de 10 min.) Bé, primer deuries d´estudiar les propostes dels polítics, saps. Pero, cuidao, no te dises engatusar per els eslogans facilons, com el de Fraisquet Camps!
No sóc de cap partit, però veig que molta gent s’apunta a un partit per tirar del carro…
Jo sí que, literalment, sóc un chupapolles, josevi.
Molt bé, home, ja meu imagine. Mira, podries fer campanya al costat de Francesc Camps o Rita Barberá…
Sóc el maricon. Com esteu? Com va tot?
hola, hola hola! No va mal, i a tu? No es precis que fajes un comentari en un post tan vell. Dime una cosa: a qué te dediques?
Sóc el maricon. Sóc administratiu. Com esteu? Com va tot? Ja vàreu anar a votar? una abraçada des de Catalunya
Bon any a tots! sóc el maricon i us desitjo un bon any