Amb crits de “Que bote, que bote!!” i “¡Presidente, Presidente!” Carlos Fabra celebrava anit el seu apabullant triomf amb una alegria que li surtia pels porus de la pell i que quedà plasmada en una impresionant foto al diari, on un Fabra rejuvenit queda immortalizat en l’aire, davant d’un públic que l’aclama i el venera.
Un Fabra emocionat, es dirigia al seu electorat, que embogia per moments. Més crits, més salts! Una brillantor apareixia baix els flashos a la cara del President de la Diputació. Emocionat, plorava. Es tragué un mocador i llevant-se per primera volta les seues ulleres davant el seus conciudadans s’eixugà les llàgrimes que li brotaven de l’ull:
- Gracias amigos - els prometí - esta vez sí que nos vamos a forrar!!
El públic embogit agità amb fervor les banderes populars, la intensitat dels vítols pujà ensordidorament i un Carlos Fabra, d’espirit jovenil i dinàmic, es llançà sobre la tarima per oferir a les noves generacions un frenètic ball de hip-hop.
Chaaa mos podria pagar un altre dinar per a cel·lebrar-ho jisjis
Alis dice:
avore
Alis dice:
defineix frenetic ball de hip hop!
Javi dice:
el Fabra revolcantse per terra com una tortuga ninja??
Javi dice:
Alis dice:
ke dius???
Javi dice:
anava passat passat
El titular de estes eleccions sería: “Quan pensava que el mon no podía sorprendrem més, ho torna a fer…”
Bé, en alguns pobles per fi han caigut alguns cacics. Però l’acció de l’esquerra, si és que al bloc el podem incloure allí dins, deixa molt que desitjar. Ara ja han saltat i s’han criticat de nou, els del compromís. Esperem que no tornen a fer cap pacte a mesos vista de les eleccions.