“¿Te gustaría Castellonear? ¿Qué es castellonear? Esta es la pregunta que se hace hoy miles de personas.”

Rédeu jo què he fet ara! Estes eren les primeres frases de la carta que m’havien enviat des de Castelló Cultural i que llegia, com és la meua costum des de fa temps, segut cómodament a la tassa del vàter.

-Noo! Horror! Però què punyetes s’han inventat ara?

Es que sempre cal inventar-se una “marca” nova per a vendre qualsevol cosa? Quin aburriment! Ja vaig flipar amb el Freshbanking [aquell banc que es descollona -de mi?- a meitat anunci amb un "je je" que fica els pèls de punta], amb el Diferencial antiblocante Torsen [jaç coca! ves i adivina què dimonis voldran dir], amb les L-caseimunitas [qui triarà tan fantastics noms?] i la figa de sa tia.

¿Te gustaría Castellonear?” pregunten només començar. Mande? penses mentres apretes fort l’instestí gros. “¿Que és castellonear?” Ah, val que no ho saben ni ells. “Esta es la pregunta que se hacen hoy miles de personas“. No m’extranya gens. Qui haurà triat un nom tan lleig?

- Es Castellonear pegar voltes per Castelló a vore on diantres pots aparcar?

Hi ha que ser coents: primer va ser l’eslogan “Pasión por Castellón“, que per als més joves s’ha convertit en un moderníssim i a la última “Pasión x Castellón“; després la cançoneta de marres per als jubilats de Marina d’Or i ara volen que anem a Castellonear. Uff!! Me maten!!

La preguntat cabdal és:

- Està suscrit El Café Colonial a la tarjeta de marres (sí, aixó és finalment, una tarjeta per a comprar a la Zona Centre)? Noo, no ho està. Ale pues, ja he acabat de cagar!