Posiblement per a poder compendre millor la idiosincracia de les fotos de Manuel Font Colonques haurien fer cas de allò que va escriure en un artícul titulat “Xicotetes alegries” Hermann Hesse ara fa més de cent anys, a saber: “…El que se ha detenido alguna vez a observar los juegos de la luz sobre una superficie monocolor, por ejemplo sobre el muro de una casa, sabe de las satisfacciones y goces que los ojos pueden proporcionar… Un trozo de cielo, una tapia de jardín desbordada de verde ramaje, un brioso caballo, un hermoso perro, un grupo de niños, un bello rostro de mujer… son espectáculos que no debemos dejar escapar”. La serie de coses que Manolo no pareix dispost a deixar escapar es pareguda — te la seua propia, prou condicionada pel entorn. Encara que no está molt clar el perqué de la seua mania persecutoria en traure bellesa a sèquies, reguers, tot tipo de postes telegráfics i de la llum, bucòlics camins rurals, cases de llauradors o les restes de estes, finestres penetrades per les diverses llums del dia (pareix obstinat a demostrarnos que la llum del matí no es la mateixa que la del mitj dia: i no ho es, clar, ho sabem tots, pero, ens parem en estes delicioses minucies?), en traure la gracia geomètrica dels espais i els objectes, encara que açò es una característica prou comuna en els fotógrafs, i finalment un retrat d’ell i la seua familia prou escuet — a retalls. S’ha d’agrair i es notable que en la seua evolució haja deixat de rotocar d’una manera tan alarmant les seues fotografies i haja deixat pas, com si se encontrara més a gust amb ell mateix, a una naturalitat menys impostada.
“…Encontraréis que cada día posee su luz y cada alero de tejado su encanto especial. Demoraos un poquito en la contemplación, y os proveeréis para todo el día de un mínimo de bienestar y de comunión con la naturaleza. Paulatinamente se va educando el ojo, sin esfuerzo, para servir como mediador de muchas pequeñas sensaciones, para la contemplación de la naturaleza, de las calles, para captar la gracia innumerable del diario acontecer. De ahí hasta la visión educada para el sentido artístico resta sólo el trecho más corto del camino; lo principal es el comienzo, el abrir los ojos”. Ahí es nada, ni que el tito Herman t’haguera escrit la crítica.
Per supost, com está de moda, he fet un video… per a la gent mandrosa, no faltava més.
by Manolo
18 oct 2007 at 00:39
:’(
by Manolo
18 oct 2007 at 00:44
¡Qué regalo, oye!
I com canvien les coses amb una dolça melodia de fons i amb amables paraules; amables i sinceres! xD
Bonica recopilació de xicotetes alegries diaries…
PS: Pujant a YouTube…
by josevi
18 oct 2007 at 12:29
no se veu, manolo
PS: ja has arreglat el internet explorer!
by Manolo
18 oct 2007 at 13:28
Sí, lo se, lo se… Puto YouTube, no me diu que és un video que dura massa!? 15 minutets de res… Estic intentant arreglar-ho.
Estic tirant-me tot el matí actualitzant 5 Windows, encara me queden 5 més. I el tio xungo d’ahir hui encara m’ha mirat pitjor. Se passa una hora cada matí mirant-se les accions. Se veu que li té que estar anant malament xDDD: “Açò, açò, des de fa 8 o 9 dies que açò no va!”.
by Manolo
18 oct 2007 at 13:54
^_^
by servidora
18 oct 2007 at 15:35
Me ha encantado! Las fotos ya las conocía, que una es una cotilla :-) pero me ha prestado muchísimo verlas todas juntas :-) Gracias a Manolo por las fotos y a Josevi por el vídeo. Y besotones :-D
by javi
18 oct 2007 at 20:04
Ei, tete, quin peaso cançò t’has currat! 9 mintus i 35 segons :) Molt xul.la, i les fotos, també també: si haguera de dir quina és la foto que més m’agrada seria….
…..la del tros de fruita confitada llepada a l’escriptori baix la llum del flexo :)….
….i la de Alis en els peus arremulla en la piscina també té el seu puntet ;)
by josevi
18 oct 2007 at 23:18
Encara que cante molt bé, ejem, la cançò no la cante jo!!!(Clamor de sorpresa y perturbación: ¿Cómo puede ser?¿No es él?) Richard youngs fa los honores… pobret si se enterá que l´has comparat amb mí…
En eixa foto que dius, Alis te els juanetes a remulla:) Se nota per la cara que li couen un rato :)
by Alis
19 oct 2007 at 00:13
Jejeje… tota la raó, els juanetes m’estaven matant eixa nit d’estiu :D
Molt xulo el video
by Manolo
19 oct 2007 at 00:16
Jo me quede amb la del minut 8:55, més que res per a que sentiu la curiositat i torneu a vore el video, que val la pena xDDD. No, en serio: “La luz de una mañana invernal filtrada por una cortina sobre el suelo de la casa de campo”. Pfff…
by javi
19 oct 2007 at 19:04
#10 Vaig a vomitar…però per la febra!! 38,5ºC