Doncs és ben fàcil, per a tornar-nos bojos de diverses formes:

  • Fins que no t’acostumes al canvi, quan arriba la vesprada vas marejat. Necessites mirar-te el rellotge de tant en tant per saber quina hora és.
  • Si no aprofites el día des de les 7 del matí, trobes a faltar la llum del dia. Tot i això, quan arribes a casa, tot deprimit, necessites plantar-te la cara davant del flexo.
  • És una forma molt cruel de recordar-te que ve la foscor, el fred i els refredats. Al menys tinc que agraïr a Carrefour, a no sé quina ciutat del nord d’Espanya que va eixir en totes les cadenes de televisió i a uns quants establiments que em creue tots els dies que m’hagen recordat molt abans que el canvi d’hora que ja ve tot això junt al Nadal, les compres, els embusos, la massificació dels carrers i les tendes… Hosti, que estem en octubre!
  • I si ets un tant friki i tens eixos rellotges que canvien l’hora automaticament (ja siga al mòbil, a l’ordinador, despertador o be de polsera), diumenge a mig dia quan t’alces del llit tot marejat i amb la boca pastosa, tens que anar al caixò de l’armari a agarrar el rellotge d’agulles per a assegurar-te de quina hora és realment, sempre que tingues un poc de sort i el rellotge no s’haja quedat sense piles.
  • Ah, i clar, tens que anar per casa, un per un, canviant l’hora de tots els rellotges “perquè ets el jove de casa i el que ho farà millor”…

Al menys t’alegres que el canvi siga en la matinada del diumenge per a poder disfrutar d’una hora més del que et done la gana, a no ser que estigues currant a torns, vaja.

Collons, què amb tant mal ús energètic que fem tots els dies, de res serveixen estos canvis! Cóm se deuen fregar les mans els psicòlegs quan arriben estes dates…

PS: Cóm trobe a faltar la caloreta de l’estiu!