Diumenge 18 de Novembre, un poblet de Mallorca, no més de 150 persones en un xicotet teatre. Més car haver anat al cine.
Ruper Ordorika, el cantant-poeta-literat, ulleres de pasta negra, cabells obscurs i engirgolats, aspecte intelectualoide, obre el concert amb un mea culpa.
“Esta canción es sobre mi generación, generosa pero profundamente equivocada”
Veu profunda i penetrant acompanyada només de la seua guitarra i el contrabaix de Jon que podria haver sigut John perquè Ruper ha viscut a NYC i Londres llargues temporades.
Un corridor quasi sempre més urbà que rural d’allà de les terres de tots el color del verd.
Ací el tenim amb el corridor original.
Veus, açò está millor que lagartija nick. Llàstima que l´actuació, grabada amb mòvil, amb el tio howie, no s´entenga res de res. Això sí, ni papa de lo que diu!! Pero després de sentirme cantar a mí he de reconeixer que este te una veu molt bonica.
Per a que després diguen que a les illes també parlen la mateixa llengua!! I un bufo!! XDDDD
Torna a donar-me la direcció del video de youtube. S’ha esborrat.
Què interessant!! Ja ho havia dit que tindríem psico-cogudes telemàtiques
http://www.youtube.com/watch?v=ZRUzk6shcyk
La truducció de l’anterior seria més o menos, perdoneu el meu euskera
Cuida el que t’agrada
Un altre també interessant:
Ciutats (Hiriak)
http://www.youtube.com/watch?v=kH1Rz59jMOY&feature=related