Havia mort feia quasi un any/

no fou una mort sobtada,/

havia estat molts anys malalta./

Feia temps que no pensava en ella/

però aquella nit/

es gità a dormir abans d’hora,/

tenia els ulls rojos pel constipat/

inquiet, la vejé en somnis:/

se li aparegué en silenci/

apropant-se lentament, de cara,/

totalment inexpresiva/

i amb aquella veu xiulant li digué/

“Esta vida

no és com l’altra, Javier”