« “Dias de cine” i ara de penúries?

Desconfiança »

Javi | Extractes, Regals | dt., 2008/gen./08 — 15:11

De cuando en cuando, las circunstancias obligan a recurrir a productos tecnológicos “de reserva”. Así, por ejemplo, a principios de los sesenta, el método preferido por los británicos para suicidarse era la intoxicación por gas de uso doméstico, que contenía monóxido de carbono. Sin embargo, desde los albores de la década siguiente, esta práctica dejó de ser posible cuando el metano fue a sustituir el gas de hulla. En parte como consecuencia de este hecho, se hizo cada vez más popular el humo del tubo de escape de los automóviles, que en 1990 se convirtió en la opción más usual, aunque sólo de forma breve, dada la proliferación de los convertidores catalíticos, con lo que se lograron emisiones mucho menos deletéreas. El ahorcamiento y la estrangulación se tornaron entonces en métodos más extendidos, hasta llegar a ser los más empleados cuando el siglo tocaba su fin. Con todo, no dejaron de convivir con otros y, así, las mujeres preferían recurrir a venenos líquidos y sólidos.

David Edgerton, “Innovación y tradicion. Historia de la tecnología moderna”

Curiós llibre que l’autor, catedràtic en el Imperial College de Londres i director del seu Centre per a la Historia de la Ciència, enceta amb humor britànic: Si buena parte de cuanto se ha escrito acerca de la historia de la tecnología está dedicada a niños de todas las edades, este libro esta destinado a adultos de todos los sexos.

Només duc llegides unes quaranta pàgines del meu regal de reis i en elles el missatge d’Edgerton va prenent forma poc a poc. Realment es tan gran l’impacte de la tecnologia? Ja no podem viure sense estar a “la última”?

13 comentaris »

#1 | dc., 2008/gen./09 @ 00:51 | josevi

El regal le fet jo!! Le fet jo!! Ja, ja, ja, ja!!!! Quin encert sense tindre ni puta idea!!!

#2 | dc., 2008/gen./09 @ 09:33 | Francisco Marco-Serrano

1: Efectivament els britànics son tal qual. Ja te contaré un típic acudit que tinc en versió llatina i anglosaxona.

2: Com no?, un economista tractarà de raonar que la explicació és del tot econòmica. Una simple assignació eficient de recursos (com és més barat llevar-me la vida?). A lo qual, hui en dia estariem també plantejant-nos que aquesta decisió siga “carbon-neutral”… (si tenim introduït dins les nostres preferéncies la concientització ambiental). En fi.

#3 | dc., 2008/gen./09 @ 21:11 | Agustín

Francis di-li a Manolo que et cree un compte i així de tant en tant ens il·lustres sobre economia, si és economistes frikis millor.

Estic esperant l’acudit. :)

Feliç any nou!!

#4 | dj., 2008/gen./10 @ 22:06 | javi

Manolo, borra-li el compte a Agustín que fa temps que no escriu res friki!! :D

#5 | dv., 2008/gen./11 @ 12:00 | Manolo

Me siento poderoso: Crea-li… Borra-li… xDDD

Vinga, va, que ens escriga alguna cosa al conter de gmail i si ens pareix be… :-P

PD: Sabeu si ha fet mal (o be, segons se mire) la televisió? Quantes vegades s’ha vist un intent de matar-se amb motors massa nous! En lloc d’una mort plàcida i tranquil·la, se té unes vòmiteres espantoses i una resaca del copón… xDDD

Res, com el llibre de Josevi: Donde esten los clásicos…

#6 | dv., 2008/gen./11 @ 22:41 | Agustín

Manolo, El aciago demiurgo.

#7 | dv., 2008/gen./11 @ 22:49 | Manolo

Jajajajajaja :’)

#8 | ds., 2008/gen./12 @ 19:27 | Francisco Marco-Serrano

Agustín:

L’acudit és un poc escatològic (és britànic, es clar). Respecte a lo de la col.laboració, crec que el meu estil no s’ajusta als continguts del blog (al menys és el que opina “el cónclave”). Bé, sempre vos quedarà llegir el meu blog per a opinions des de la part fosca de la economia, la investigació operativa i la tecnologia, tot CC.

Gràcies per la confiança.

#9 | ds., 2008/gen./12 @ 22:30 | Agustín

Francis, per mi tens el meu vot per entrar en cogudes. Sempre pots tenir un raconet per variar d’estil. :)
Com en l’elecció a Papa ens hem de reunir per seleccionar nous bloggers i quina millor data que Pasqua. No sé si al final la fumata serà blanca.

Ostres això d’escriure en cogudes es més selectiu que Operación Triunfo.
Quin èxit Manolo xxxxxxDDDDDDDD

Javi, demà escriuré i a més vos sorprendré.

Manolo, no faces cas a Javi. Encara em queden molt cogut-posts per el game over.

#10 | dg., 2008/gen./13 @ 22:23 | javi

#9 Ai ai ai! Que s’acaba el dia!! …Hmm, o serà justament està la manera en la que volies fer-ne la sorpresa? :D

#11 | dg., 2008/gen./20 @ 12:36 | jenny

Busco una forma indolora de morir… ¿Hay algun veneno que te mate rápidamente y que no se sufra?….¿Cuantos somniferos hacen falta para suicidarse?. ¿Cuanta cantidad de orfidal (que es una pastilla para dormir) habría que ingerir para no despertarse nunca más?… Quiero morirme! Mi vida es una mierda!.. y encima no cuento con muchos recursos.. HELP ME!!!

#12 | dg., 2008/gen./20 @ 13:02 | Manolo

Amiga Jenny de Las Palmas, con lo único que estoy de acuerdo contigo es con la última frase. Busca ayuda, pero para salir de ese pozo. Aquí —al menos por mi parte y creo que hablo en nombre de todos— no vas a encontrar solución a tus dudas.

#13 | dl., 2008/gen./21 @ 13:31 | javi

Hmmm, Jenny…Prueba con tres Chimays Azules!! Si no te mata apreciarás mucho más la vida!

URL per a retroenllaç

Deixa un comentari

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Funcionant amb el WordPress