« Història encadenada (-35)

Com al joc del telefon »

Agustín | Històries personals | Diu, 2008/Mar/09 — 18:49

És el que Patti Smith ens va recordar el divendres per acabar el seu concert.

Una cosa que hauríem de recordar tots els dies i no només en dies com hui.

2 comentaris »

#1 | Diu, 2008/Mar/09 @ 18:49 | Agustín

Manolo, col·loca l’enllaç al vídeo

#2 | Diu, 2008/Mar/09 @ 22:38 | Manolo

No fa falta que m’avises…

URL per a retroenllaç

Deixa un comentari

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Funcionant amb el WordPress