Estavem a setembre de l’any 1984. Els meus pares havien decidit feia un any que junt a quatre parelles més serien els clavaris del barri del Crist de l’Hospital. Al mateix temps, també decidiren embotir-me en un vestidet negre lluent amb calcetins blancs fins els genolls i faixa roja que em feia pareixer una botifarreta negra. No contents amb això, em van fer pegar llargues caminates en les processons, sempre acompanyats per pasodobles. Si em psicoalitzaren, supose que arrivariem a la conclusió de que el primer brot d’asocial deguera ser llavors… Fart de processons, d’aguantar dret, de la gent al voltant mirant-me, de la calor i del vestidet, em posava a plorar com un desesperat amb la manida excusa de “Me faaaan maaal eeeels peeeeuuuus!!!” i la pobra de ma uela no tenia altra opció que agarrar-me, soltar un “Sí, és el meu net…” i dur-me a casa.
El que entonces era un horror per a mi, ahir va ser una alegria al dur mon tio a casa un DVD on havien gravat la cinta VHS d’eixes festes. Em pisava de la risa al vore’m com pujava a l’escenari, tot nerviós, durant la presentació dels festerets, festeros i clavaris. De seguida em va vindre la idea de pujar-ho a Internet. Bé, eixa idea i la de trencar el DVD… però com que estava maníac, el resultat és aquest:
He deixa’t al video el festeret que anava davant de mi… —Primooooo, que reguapet que eres de xicoteeet!!! Xaaa, t’apuntaves a tot!!! Quin desparpajo, tu!— I el de les ulleres de Bill Foster (Un día de furia) soc jo. Encara recorde lo nerviós que estava: Tenia que donar-li dos besets a la festera damunt d’un entablao i davant de tot el món!
Després de vore’m (era el que més m’interessava) me vaig fixar en les pintes de la gent. Com ja he dit, corria l’any ‘84 però si m’hagueren dit que això és la postguerra m’ho haguera cregut (el que estiguen tocant pasodobles ajuda molt). Com pot canviar tant la moda en… en… ja fa 24 anys d’allò? El temps corre i no t’espera.
Ostres Manolo, arqueovideografia en cogudes! Que careta de bon xiquet!
Deuries de pujar-lo per trossos tot el vídeo al youtube! Una contirubució a la historia del teu barri
El dijous estaré de nou per vila-quinzet. A vore si mos fem el “ruso blanco” eixe famós.
Lo de la moda.. verás es que ahora mismo estamos de revival setentero, pero a la que te descuides vuelven las hombreras y los pantalones globo y ya no te chocará tanto
Quina careta de bon xiquet que feias!!
Sep, era molt bon xiquet jo de xicotet… Massa, diria jo!
No crec que deguera pujar tot el video. El que ho va filmar (se suposa que un professional) el que més tros va deixar gravat a la cinta va ser a la vedette i al pobre home fart de vinets que va pujar a fer el paripé. Després a un humorista, un tal Casen (siii, me sooona, però de lluny XDDD) i una cantant que ara no recorde massa bé. El més important i cogudil era el que haveu vist, jejejje.
I, que tornen les hombreres, permanents i bombatxos, però que no torne eixe aire de postguerra que se deixa veure i sentir al video!!!
Igual és una impressió meua (amos, segur!) però és que no puc suportar des de xicotet els pasodobles!!! Estan en la xicoteta llista de músiques a odiar junt al reaggeton i les sevillanes XDDDD.
Per cert, un detall friki: He tingut que aplicar filtres al video per a recuperar-lo un poc i que no semble taaaant vell. Xe, collons, que no ho soc tant! (veritat? :-P)
Manolo gràcies per retocar els meus errors amb el HTML
Buah!! nennng, quin monyo tan llepat!!
Moooooolaaaaaa!! No sé si existis el video, però recorde haver anat vestit de llaurador a festes del poble: jo marxava “ballant” al capdavant de tota una fila d’infants del baby!! Quina vergonya inolvidable, che 
De res Agus, per a això estem. Per cert, enhorabona!
Javi, què mooola? El video o el monyo llepadet? La resta de pentinats del video son memorables… Brindem per eixos moments vergonyosos inolvidables!
I eixe flequillo!! mmm no tindràs cap foto de la època amb el pelo suelto jeje (sense el monyo llepadet
)
És que ma mare se va lluir eixe dia. Portava flequillet, rebotons! XDDD Encara que semble una altra cosa… fins a la fi del món. I el xiquet tampoc se quedava enrere. El pobre, tenia el monyo rullo però el volia llis. Però bé, a mi el que més em preocupa és el caminar tipus Robocop i les ulleres de psicòpata (tots els que apareixen en la tele duen ulleres semblants).
I en aquell moment també em preocupava que tenia que donar dos besets a la meua veïna. Crec recordar el moment en que que ens van fer besar-nos un parell de vegades en dies anteriors per a fer la gràcia i a mi posar-me tot roig (no és que siga molt complicat). Així “practicavem”. Lo mal és que, passats els anys, vam repetir com a festeros juvenils. Hi ha algun video però no està passat a DVD com és el cas d’aquest. Quan el tinga, el penjaré per a que vos burleu del meu monyàs cap enrere… Bandidos!
Bandido! Tens un video de Casto Sendra ‘Cassen’! Ja estàs penjant-lo! Jo el vull voreeeee!
(Per cert: http://www.imdb.com/name/nm0144107/)