Arribava tard. Ma mare ja duia la toca i l’havia perduda entre les fileres de devots que es dirigien cap a l’entrada principal de l’Esglèsia Major. Era poqueta nit, i tenia pell eriçada.
Dins l’esglesia les espelmes es bellugaven rítmicament, com si sentiren el vent que havia començat a bufar fora. Em vaig quedar darrere una gran columna i hi vaig cap al voltant: gent asseguda, altra agenollada, amb les mans creuades sobre la barbeta. On devía estar?
Em vaig dirigir cap a l’altar: allí es representava una obra de teatre, de temàtica militar. Una família prenia el berenar a la sala d’estar. El cap de família es dirigia en aquell moment als fidels. Era Franco! Jo havia de pasar necesàriament per l’escenari; depressa, ningú es va adonar, crec. I en eixir d’escena vaig sentir que Franco deia, donant per finalitzada l’obra:
—I la semana vinent, vindrà James Dean a fer-nos una pel·lícula!
Aplaudiments dels feligresos!
Tu també has anat de comunions i confirmacions i després has tingut malsons (somnis cogudils)?
Me has dejado p’allá, Javi. Me lo leí ayer y no sabía qué decir
Hoy tampoco, pero es que es demasiado el sueñecito… ¿era en color o en blanco y negro? Lo digo porque me he quedado pensando en el No-Do, ya ves… 
Pots sommiar en qualsevol cosa, però en Franco! no se tu sabràs, d’aci 4 dies et creixerà un mostatxo i diràs mireusté!
Rrrrraaaaaro, rraaro, raro…
I después cantaveu lo de “Americaaanoooos, os recibimos con alegriiiaaaa…”
Quin somni més Berlanguesco.
Lo de la cançoneta no t’ho haurà recordat el vídeo del ‘84, veritat?
La veritat és que a mi, el que més em va sorprendre va ser que vinguera James Dean, a “fer-nos” un película!! La faria allà mateix? Damunt l’altar-escenari, amb un esglèsia de dones santiguant-se al vore’l amb texans i el tupé amunt? Estaria el caudillo dins una petxina gegantinà, guió en mà, apuntant-li les frases de cada escena? La veritat, em va deixar preocupat un somni amb un final tan obert…